Célia Xakriabá

Célia Xakriabá

(2023)
Biografia
Naixement	(pt-br) Célia Nunes Correa 10 maig 1989 (35 anys) São João das Missões (Brasil)
Altres noms	Célia Xakriabá
Grup ètnic	Xakriabás
Ideologia	Feminisme indígena
Formació	Universitat de Brasília - desenvolupament sostenible (2016–2018) Escola Indígena Estatal Xukurank - educació bàsica Universitat Federal de Minas Gerais - educació indígena Universitat Federal de Minas Gerais - antropologia
Activitat
Ocupació	política, activista
Partit	Partit Socialisme i Llibertat

Célia Nunes Correa (São João das Missões, 1990), també coneguda com a Célia Xakriabá (pronunciat [ˈsɛ.li.ɐ ʃɐˌkɾi.ɐˈba]), és una professora i activista indígena del poble xakriabá a Minas Gerais, al Brasil.^[1] La seva lluita se centra en la reestructuració del sistema educatiu, en donar suport a les dones i a la joventut dins dels xakriabá;^[2] i també en la mudança de les fronteres geogràfiques per a mantenir el seu territori.^[3]

Formació

Célia Xakriabá va estudiar els primers cursos a l'Escola Indígena Estatal Xukurank a São João das Missões.^[4] Després, va formar part de la primera generació que va estudiar Educació Indígena de la Universitat Federal de Minas Gerais (UFMG) el 2013.^[1] Va ser la primera del poble a obtenir un màster, concretament en Desenvolupament Sostenible a l'Àrea de Concentració en Sostenibilitat Junt amb els Pobles Originaris a la Universitat de Brasília, on va formar-se dos anys, entre el 2016 i el 2018.^[3] Així doncs, va doctorar-se en Antropologia Social a la UFMG.^[5]

Carrera

El 2015, amb només vint-i-cinc anys, Nunes va ser la primera dona indígena a entrar a l'equip de l'òrgan central de la Secretaria d'Estat d'Educació de Mines Gerais,^[3] de què va formar part fins al 2017.^[6]

«	La meva entrada aquí va ser una invitació de la mateixa secretària. Jo vaig dir-li que hi havia diverses persones amb un perfil més encertat i amb una experiència magna en aquella àrea. Tanmateix, ella em va dir que el fet de ser dona, jove i de venir d'aquella militància feia 13 anys havien estat importants en la meva tria.	»
— Célia Xakriabá

En aquesta posició, lluita pels drets de les llengües indígenes amenaçades.

Va treballar a la Superintendència de Modalitats i Temàtiques Especials de l'Ensenyament, i va incorporar la seva coneixença sobre les cultures indígenes, que va integrar al currículum escolar.^[4] A més, el 2019 va ser nomenada assessora parlamentària de la diputada federal Áurea Carolina, del Partit Socialisme i Llibertat, i té un podcast de temàtica també indígena a la plataforma digital Globoplay.^[7]

Activisme

Célia Xakriabá opina que el problema principal dels pobles indígenes al Brasil és la delimitació territorial. Aquest dret estava reconegut a la Constitució del Brasil de 1988, però va ser contrarestat pel PEC 215, que atorga la capacitat de modificar els límits del territori al Congrés Nacional del Brasil en lloc dels òrgans de l'Estat especialitzats en la qüestió indígena, com ara la Fundação Nacional do Índio. Així doncs, les terres indígenes no reconegudes abans de 1988 tenen ara molts obstacles per a aconseguir ser-ho, i són envaïdes i els són llevats els recursos naturals.^[8][1] La relació entre el poble i la terra indígena no és solament material, sinó que té una dimensió espiritual. Per això, ella proposa «una reconeixença real dels drets i dels territoris indígenes, i també la integració dels pobles indígenes en les narracions de la història, cultura i memòria del Brasil, sense preconcepcions ni prejudicis».^[1][3]

Educació indígena al Brasil

Nunes defensa que les escoles dels poblats indígenes han d'oferir una educació basada en els coneixements indígenes i en els processos pedagògics de cada poble, que varien en funció del context historicocultural. A més, parla d'«indigenització», «quilombització» i «camponització» de les escoles occidentals, per tal que els estudiants que no formen part d'aquelles comunitats puguin aprendre dels altres pobles que constitueixen el país. Troba que l'escola indígena voldrà emprar el lligam entre les persones i el territori per a ensenyar i que l'Estat deu garantir l'accés a l'educació mèdia per als pobles indígenes. Finalment, considera que el calendari escolar ha de reflectir els esdeveniments importants de la comunitat i no pas les dates imposades pel calendari gregorià, com ara el Carnestoltes, que no tenen cap mena de significat per als pobles originaris.^[9]

El paper de la dona indígena

Em molts articles,^[1][3] entrevistes i xerrades,^[2] esmenta el tracte que reben les dones indígenes. Se centra en l'absència de les dones en general en posicions de poder (per exemple, com a polítiques) i indica que aquesta manca de representació pot contribuir en la violència adreçada a aquest grup.^[3] Segons l'activista, la influència de les dones també és limitada per la manera en què s'ensenya la història de la colonització del Brasil.^[1] Aquesta declaració revela, novament, el seu desig de transformar el sistema educatiu existent.

Discursos i presentacions

Com a resultat de la seva educació i de la seva posició política, Nunes va ser convidada a fer xerrades en diferents esdeveniments i programes. Per exemple, l'agost del 2018, va parlar a la Universitat de Brasília a un públic compost d'estudiants indígenes.^[10] Va emfatitzar-hi la importància de la diversitat i va descriure-hi com la universitat dona forma a la identitat alhora que la identitat conforma l'experiència universitària.^[10] També va participar en una entrevista distribuïda per Futura Play, una organització que es dedica a representar la diversitat del Brasil.^[2]

El març del 2018, va tornar a la universitat amb la conferència Mulheres indígenas, resistência e protagonismo, durant la qual va notar l'alta implicació de les dones en la lluita pels drets dels pobles indígenes. Va explicar que avui dia la participació de la dona en els conflictes quotidians augmenta.^{[11][Enllaç no actiu]}

A banda de les seves aparicions allà, Nunes va fer entrevistes en què va compartir la seva manera de pensar respecte dels mètodes de què disposen els jóvens activistes. Específicament, va esmentar la visibilitat i el potencial de promoure el canvi mitjançant les xarxes socials.^[2]

Referències

1. Garonce, Luiza. «'Não é privilégio, é dívida histórica', diz professora indígena sobre demarcação de terras no Brasil» (en portuguès brasiler). G1, 27-03-2018. [Consulta: 3 desembre 2018].
2. «Juventude indígena - Célia Xakriabá» (en portuguès brasiler). Canais Globo. [Consulta: 14 juny 2022].
3. Darverson, Julyerme. «"Vivemos um momento de retrocesso", diz professora e ativista indígena Célia Xakriabá - Revista Encontro» (en portuguès brasiler). Encontro, 06-06-2018. [Consulta: 3 desembre 2018].
4. «Servidora indígena na Secretaria de Educação» (en portuguès brasiler). Coleguium, 17-04-2015. Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 9 desembre 2018].
5. Faddul, Juliana. «Célia Xakriabá: ‘Muito se fala de amar a pátria, mas a mãe do Brasil é indígena’» (en portuguès brasiler). Marie Claire, 25-05-2022. [Consulta: 21 juny 2022].
6. «“Nós temos o compromisso importante de desaquecer o planeta, para aquecer o coração”; conheça a trajetória de Célia Xakriabá» (en portuguès brasiler). ONU Dones, 25-02-2022. [Consulta: 14 juny 2022].
7. «Amazon Aid Foundation's Cleaner Gold Network Summit Presents A Conversation with Célia Xakriabá» (en anglès). RFDTV, 18-05-2022. [Consulta: 21 juny 2022].^{[Enllaç no actiu]}
8. «Célia Xakriabá convoca quilombolas e vazanteiros para Mobilização Nacional» (en portuguès brasiler). Mobilização Nacional Indígena, 25-09-2013. [Consulta: 12 desembre 2018].
9. Damazio, Malú. «Representante de indígenas na Educação defende modelo diferenciado de aprendizagem» (en portuguès brasiler). Hoje Em Dia. [Consulta: 9 desembre 2018].
10. Pires, Carolina. «A universidade como rito de passagem» (en portuguès). UnB Notícias. Universidade de Brasilia, 15-08-2018. [Consulta: 9 desembre 2018].
11. «Célia Xakriabá debate o protagonismo da mulher indígena» (en portuguès brasiler), 26-03-2018. [Consulta: 3 desembre 2018].