La classificació de 2014 de la superfamília Conoidea, agrupa només els cargols cònids de la família Conidae. Algunes classificacions anteriors agrupaven els cargols cònids en una subfamília, Coninae.
Al març de 2015, els cònids contenien més de 800 espècies reconegudes. Treballant a l'Europa del segle xviii, Carl von Liné coneixia només 30 espècies que encara es consideren vàlides.
Els cargols d'aquesta família són animals depredadors sofisticats.[1] Cacen i immobilitzen preses utilitzant una dent radular modificada juntament amb una glàndulaverinosa que conté neurotoxines; la dent es llança fora de la boca del cargol amb una acció semblant a un arpó.
Com que tots els cargols cònids són verinosos i capaços de «picar» als humans, els cargols vius s'han de manipular amb molta cura o preferiblement no fer-ho.
Al Journal of Molluscan Studies, l'any 2014, Puillandre, Duda, Meyer, Olivera & Bouchet van presentar una nova classificació per a l'antic gènere Conus. Amb 329 espècies, els autors van realitzar anàlisis filogenètiques moleculars. Els resultats van suggerir que els autors haurien de situar tots els cargols cònids existents en una sola família, Conidae, que contingui els gèneres següents:
Els autors van agrupar el 85% de totes les espècies conegudes de cargols cònids sota Conus. Van reconèixer 57 subgèneres dins de Conus i 11 subgèneres dins del gènere Conasprella.[2]
Abans de 1993, la família Conidae contenia només espècies de Conus. El 1993 Taylor et al.[3] van proposar canvis taxonòmics significatius: la família Conidae es va redefinir com a diverses subfamílies. Les subfamílies incloïen moltes subfamílies que prèviament havien estat classificades a la família Turridae, i les espècies Conus es van traslladar a la subfamília Coninae.
En els canvis taxonòmics posteriors que es van produir els anys 2009 i 2011, basats en la filogènia molecular (vegeu més avall), les subfamílies que anteriorment formaven part de la família Turridae van ser elevades a l'estatus de famílies per dret propi. Això va deixar que la família Conidae contingués una vegada més només aquelles espècies que tradicionalment estaven col·locades en aquesta família: les espècies de cargols cónids.
L'any 2009 John K. Tucker i Manuel J. Tenorio van proposar un sistema de classificació de les closques de cònids i els seus aliats (que reabsorbeixen les seves parets internes durant el creixement) es basava en una anàlisi cladística de caràcters anatòmics incloent la dent radular, la morfologia (és a dir, tipus de closca), així com una anàlisi d'estudis anteriors de filogènia molecular, tots ells utilitzats per construir arbres filogenètics.[4]
En la seva filogènia, Tucker i Tenorio van assenyalar l'estreta relació de les espècies de cargols cònids dins dels diferents clades, corresponents a les seves famílies i gèneres proposats; això també es correspon amb els resultats d'estudis moleculars previs de Puillandre et al. i altres.[5][6][7][8][9][10][11] Aquest sistema de classificació proposat l'any 2009 també va descriure la taxonomia per als altres clades de gasteròpodes Conoidea (que no resorbeixen les seves parets internes), també basat en estudis morfològics, anatòmics i moleculars, i elimina els cargols Turridae (que són molt diferents i formen i diversos grups) dels cargols cònids, i crea una sèrie de noves famílies.[4] El sistema de classificació proposat per Tucker i Tenorio per a les closques de cònids i els seus aliats (i els altres clades de gasteròpodes Conoidea) es mostra a la taxonomia de caragols de con de Tucker & Tenorio 2009.
La classificació de Bouchet et al. (2011)[12] es va basar en proves d'ADN mitocondrial i ADN nuclear, i es va basar en el treball anterior de J. K. Tucker & M. J. Tenorio (2009), però no van incloure tàxons fòssils.[4][12]
Aquesta és una llista dels gèneres existents reconeguts dins de Conidae segons J. K. Tucker & M. J. Tenorio (2009), i Bouchet et al. (2011).[4][12] Tanmateix, tots aquests gèneres s'han convertit en sinònims de subgèneres dins del gènere Conus segons la revisió de la taxonomia dels Conidae el 2015.[2]
Afonsoconus Tucker & Tenorio, 2013: sinònim de Conus (Afonsoconus) Tucker & Tenorio, 2013 representat com Conus Linnaeus, 1758
Africonus Petuch, 1975: sinònim de Conus (Lautoconus) Monterosato, 1923 representat com Conus Linnaeus, 1758
Arubaconus Petuch, 2013: sinònim de Conus (Ductoconus) da Motta, 1991 representat com Conus Linnaeus, 1758
Asprella Schaufuss, 1869: sinònim de Conus (Asprella) Schaufuss, 1869 representat com Conus Linnaeus, 1758
Atlanticonus Petuch & Sargent, 2012: sinònim de Conus (Atlanticonus) Petuch & Sargent, 2012 representat com Conus Linnaeus, 1758
Attenuiconus Petuch, 2013: sinònim de Conus (Attenuiconus) Petuch, 2013 representat com Conus Linnaeus, 1758
Austroconus Tucker & Tenorio, 2009 sinònim de Conus (Austroconus) Tucker & Tenorio, 2009 representat com Conus Linnaeus, 1758
Bathyconus Tucker & Tenorio, 2009: sinònim de Conasprella (Fusiconus) Thiele, 1929, representat com Conasprella Thiele, 1929
Bermudaconus Petuch, 2013: sinònim de Conus (Bermudaconus) Petuch, 2013 representat com Conus Linnaeus, 1758
Boucheticonus Tucker & Tenorio, 2013: sinònim de Conasprella (Boucheticonus) Tucker & Tenorio, 2013 representat com Conasprella Thiele, 1929
Brasiliconus Petuch, 2013: sinònim de Conus (Brasiliconus) Petuch, 2013 representat com Conus Linnaeus, 1758
Calamiconus Tucker & Tenorio, 2009: sinònim de Conus (Lividoconus) Wils, 1970 representat com Conus Linnaeus, 1758
Calibanus da Motta, 1991: sinònim de Conus (Calibanus) da Motta, 1991 representat com Conus Linnaeus, 1758
Cariboconus Petuch, 2003: sinònim de Conus (Dauciconus) Cotton, 1945 representat com Conus Linnaeus, 1758
Thalassiconus Tucker & Tenorio, 2013: sinònim de Calibanus da Motta, 1991, sinònim de Conus (Calibanus) da Motta, 1991 representat com Conus Linnaeus, 1758
Theliconus Swainson, 1840: sinònim de Hermes Montfort, 1810, sinònim de Conus (Hermes) Montfort, 1810 representat com Conus Linnaeus, 1758
Thoraconus da Motta, 1991: sinònim de Fulgiconus da Motta, 1991, sinònim de Conus (Phasmoconus) Mörch, 1852 representat com Conus Linnaeus, 1758
Trovaoconus Tucker & Tenorio, 2009, sinònim de Conus (Kalloconus) da Motta, 1991 representat com Conus Linnaeus, 1758
Tuckericonus Petuch, 2013: sinònim de Conus (Dauciconus) Cotton, 1945 representat com Conus Linnaeus, 1758
Tuliparia Swainson, 1840: sinònim de Gastridium Modeer, 1793, sinònim de Conus (Gastridium) Modeer, 1793 representat com Conus Linnaeus, 1758
Turriconus Shikama & Habe, 1968, sinònim de Conus (Turriconus) Shikama & Habe, 1968 representat com Conus Linnaeus, 1758
Utriculus Schumacher, 1817: sinònim de Gastridium Modeer, 1793, sinònim de Conus (Gastridium) Modeer, 1793 representat com Conus Linnaeus, 1758
Varioconus da Motta, 1991: sinònim de Conus (Lautoconus) Monterosato, 1923 representat com Conus Linnaeus, 1758
Viminiconus Tucker & Tenorio, 2009: sinònim de Conasprella (Fusiconus) da Motta, 1991 representat com Conasprella Thiele, 1929
Virgiconus Cotton, 1945: sinònim de Conus (Virgiconus) Cotton, 1945 representat com Conus Linnaeus, 1758
Virroconus Iredale, 1930: sinònim de Conus (Virroconus) Iredale, 1930 representat com Conus Linnaeus, 1758
Vituliconus da Motta, 1991: sinònim de Conus (Strategoconus) da Motta, 1991 representat com Conus Linnaeus, 1758
Ximeniconus Emerson & Old, 1962: sinònim de Conasprella (Ximeniconus) Emerson & Old, 1962 representat com Conasprella Thiele, 1929
Yeddoconus Tucker & Tenorio, 2009: sinònim de Conasprella (Endemoconus) Iredale, 1931 representat com Conasprella Thiele, 1929
Seguint Taylor et al., del 1993 al 2011, la família Conidae es va definir com que inclou no només els cargols cònids, sinó també un gran nombre d'altres gèneres que es coneixen comunament com «turrids». No obstant això, com a resultat d'estudis de filogènia molecular el 2011, molts d'aquests gèneres es van traslladar de nou als Turridae, o es van col·locar en noves famílies «túrrides» dins de la superfamília Conoidea. La següent llista de gèneres que s'havien inclòs a Conidae es conserva com a referència històrica:
Hi ha aproximadament registrats 30 humans morts per cargols cònids. Les víctimes humanes pateixen poc dolor, perquè el verí conté un component analgèsic. Segons es diu, algunes espècies poden matar un humà en menys de cinc minuts, per tant, també se'l coneix amb el nom de «caragol cigarreta», ja que suposadament la víctima només té temps per fumar una cigarreta abans de morir. Els cargols cònids poden picar a través d'un vestit de neoprè amb la seva dent radular semblant a un arpó, que s'assembla a una agulla transparent.[21]
Normalment, els cargols cònids (i moltes espècies de la superfamília Conoidea) utilitzen el seu verí per immobilitzar les preses abans d'engolir-les. El verí està format per una barreja de pèptids, anomenats conopèptids. El verí està format típicament per 10 a 30 aminoàcids, però en algunes espècies fins a 60. El verí de cada espècie de cargol cònid pot contenir fins a 200 components farmacològicament actius. Es calcula que es poden trobar més de 50.000 conopèptids, perquè es creu que cada espècie de cargol cónid produeix el seu propi verí específic.
El W-conopèptid, de l'espècie Conus magus, és la base de l'analgèsicPrialt, un tractament homologat per al dolor que es diu que és 1000 vegades més potent que la morfina i que s'utilitza com a últim recurs en una aplicació específica. Els conopèptids també es consideren agents antiepilèptics i per ajudar a aturar la mort de les cèl·lules nervioses després d'un ictus o una lesió al cap. Els conopèptids també tenen potencial per ajudar contra els espasmes deguts a lesions de la medul·la espinal i poden ser útils per diagnosticar i tractar els carcinomes de cèl·lules petites al pulmó.
La biotecnologia que envolta els cargols cònids i el seu verí és prometedora per a avenços mèdics; amb més de 50.000 conopèptids per estudiar, les possibilitats són nombroses.[22]
Afonso, C. M. L; Tenorio, M. J (en anglès) Gloria Maris, 50(5), agost 2011.
Bandyopadhyay, P. K; Stevenson, B. J; Ownby, J. P; Cady, M. T; Watkins, M. «The mitochondrial genome of Conus textile, coxI-conII intergenic sequences and conoidean evolution» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 46, 2008.
Becker, S.; Terlau, H. «Toxins from Cone Snails: Properties, Applications and Biotechnological Production» (en anglès). Applied Microbiology and Biotechnology, 79(1), 2008. DOI: 10.1007/s00253-008-1385-6. PMC: 2755758. PMID: 18340446.
Bouchet, P.; Kantor, Yu. I.; Sysoev, A.; Puillandre, N. «A new operational classification of the Conoidea» (en anglès). Journal of Molluscan Studies, 77(3), 2011. DOI: 10.1093/mollus/eyr017.
Cunha, R. L; Castilho, R.; Ruber, L.; Zardoya, R. «Patterns of cladogenesis in the venomous marine gastropod genus Conus from the Cape Verde Islands» (en anglès). Systematic Biology, 54(4), 2005.
Duda, T. F, Jr; Kohn, A. J «Species-level phylogeography and evolutionary history of the hyperdiverse marine gastropod genus Conus» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 34, 2005.
Duda, T. F, Jr; Rolan, E. «Explosive radiation of Cape Verde Conus, a marine species flock» (en anglès). Molecular Ecology, 14, 2005.
Kaas, Quentin; Yu, Rilei; Jin, Ai-Hua; Dutertre, Sébastien; Craik, David J «ConoServer: updated content, knowledge, and discovery tools in the conopeptide database» (en anglès). Nucleic Acids Res., 40 (Database), gener 2012, pàg. D325-30. DOI: 10.1093/nar/gkr886. PMC: 3245185. PMID: 22058133. Aquestes toxines són importants per a la recerca mèdica.
Kohn, A. A.. Chronological Taxonomy of Conus, 1758-1840 (en anglès). Washington i Londres: Smithsonian Institution Press, 1992.
Monteiro, A. «The Cone Collector» ( PDF) (en anglès). Sea Shell Collector, 1, 2007, pàg. 1-28.
Petuch, E. J.; Sargent, D. M. Compendium of Florida Fossil Shells (en anglès). 1. Wellington, Florida: MDM Publications, 2011.
Petuch, E. J.; Sargent, D. M. New species of Conidae and Conilithidae (Gastropoda) from the tropical Americas and Philippines. With notes on some poorly-known Floridian species (en anglès). 3(3), 2011b.
Piper, R.Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals (en anglès), 2007.
Puillandre, N.; Samadi, S.; Boesselier, M.; Sysoev, A.; Kantor, Y. «Starting to unravel the toxoglossan knot: molecular phylogeny of the "turrid" (Neogastropoda: Conoidea)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 47, 2008.
Puillandre, N.; Meyer, C. P.; Bouchet, P.; Olivera, B. M. «Genetic divergence and geographical variation in the deep-water Conus orbignyi complex (Mollusca: Conoidea)» (en anglès). Zoologica Scripta, 40(4), 2011, pàg. 350-363. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2011.00478.x. PMC: 3123138. PMID: 21712968.
Puillandre, N. «Molecular phylogeny and evolution of the cone snails (Gastropoda, Conoidea)» (en anglès). Mol. Phylogenet. Evol., 78, 2014, pàg. 290-303. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.05.023. PMC: 5556946. PMID: 24878223.
Puillandre, N.; Duda, T. F.; Meyer, C.; Olivera, B. M.; Bouchet, P. «One, four or 100 genera? A new classification of the cone snails» (en anglès). Journal of Molluscan Studies, 81(1), 2015, pàg. 1-23. DOI: 10.1093/mollus/eyu055. PMC: 4541476. PMID: 26300576.
Taylor, J. D.; Kantor, Yu. I.; Sysoev, A. V. «Foregut anatomy, feeding mechanisms, relationships and classification of Conoidea (Toxoglossa) (Gastropoda)» (en anglès). Bull. Nat. Hist. Mus., 59, 1993.
Tenorio, M. J. «[1] Cone radular anatomy as a proxy for phylogeny and for conotoxin diversity]» ( PDF) (en anglès). ResearchGate.
Tucker, J. K.; Tenorio, M. J. «Systematic Classification of Recent and Fossil Conoidean Gastropods» (en anglès). ConchBooks [Hankenheim, Alemanya], 2009.
Tucker, J. K.; Stahlschmidt, P. «A second species of Pseudoconorbis (Gastropoda: Conoidea) from India.» (en anglès). Miscellanea Malacologica, 4(3), 2010.
Tucker, J. K.; Tenorio, M. J. «New species of Gradiconus and Kohniconus from the western Atlantic (Gastropoda: Conoidea: Conidae, Conilithidae)» (en anglès). Miscellanea Malacologica, 5(1), 2011.
Tucker, J. K.; Tenorio, M. J.; Stahlschmidt, P. «The genus Benthofascis (Gastropoda: Conoidea): a revision with descriptions of new species» (en anglès). Zootaxa, 2011, pàg. 2796.
Vallejo, B., Jr «Inferring the mode of speciation in the Indo-West Pacific Conus (Gastropoda: Conidae)» (en anglès). Journal of Biogeography, 32, 2005.
Watkins, M.; Corneli, P. S.; Hillyard, D.; Olivera, B. M. «Molecular phylogeny of Conus chiangi (Azuma, 1972) (Gastropods:Conidae)» (en anglès). The Nautilus, 124(3), 2010.
Williams, S. T.; Duda, T. F., Jr «Did tectonic activity stimulate Oligo-Miocene speciation in the Indo-West Pacific?» (en anglès). Evolution, 62, 2008.