Per a altres significats, vegeu «Déjà vu (desambiguació)». |
Déjà vu és una expressió en francès que significa «ja vist»; i descriu l'experiència de sentir, davant d'una situació nova, que se n'ha estat testimoni o s'ha experimentat prèviament. Sol anar acompanyada d'una convincent sensació de familiaritat i també d'«esglaiament» o «estranyesa». La persona afectada sol atribuir-la a un somni, encara que en alguns casos hom té la ferma sensació que l'experiència «va ocórrer realment». Aquest concepte va ser encunyat per l'investigador psíquic francès Émile Boirac (1851-1917).
Generalment s'explica la sensació de déjà vu com una disfunció cerebral molt estesa (més del 70% de la gent diu que l'ha experimentat), perquè el cervell processa la informació entre els sistemes neurològics responsables de la memòria a llarg termini en comptes dels responsables de la memòria a curt termini.[1]
S'han creat moltes ficcions sobre aquest tema, com la pel·lícula Déjà Vu de Tony Scott (2006) o una cançó de Beyoncé anomenada també Déjà Vu.
Jamais vu (‘mai vist’) és no recordar explícitament d'haver vist quelcom abans. La persona sap que el fet ha tingut lloc, però l'experiència li és estranya.
Presque vu (‘quasi vist’) és la sensació d'estar a punt de recordar quelcom i de no arribar-hi. Aquest és el sentiment de tenir-ho «a cap de la llengua».
L'esprit de l'escalier és la sensació que tenim quan ens ve al cap, massa tard, l'acció que hauríem d'haver emprès.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |