DD del Llangardaix |
---|
Tipus | estel, font astrofísica de rajos X, font propera a infrarrojos, estrella variable polsant i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B1.5III[1] |
---|
Constel·lació | Llangardaix |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 386,444 pc [2] |
---|
Radi | 8,4 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −3,02 |
---|
Magnitud aparent (V) | 5,229 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 23.809 K[4] |
---|
Paral·laxi | 2,5877 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −4,512 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −2,005 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 0 km/s[4] |
---|
Velocitat radial | −14,5 km/s[5] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 6.560 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 22h 41m 28.6495s[2] |
---|
Declinació (δ) | 40° 13' 31.6097''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,41[6] |
---|
|
|
DD del Llangardaix (DD Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta). Pertany a la Associació estel·lar Lac OB1, la distància respecte al Sistema Solar s'estima en 1.700 anys llum.[7]
Catalogada com gegant blau de tipus espectral B2III,[8] DD del Llangardaix és un estel calent la temperatura efectiva és de 24.000 K. Té una lluminositat equivalent a 22.000 sols i una mida 8,5 vegades més gran que el del Sol. La seua metal·licitat és semblant a la de el Sol i posseeix una massa de 12,5 masses solars. Com correspon a un estel de les seves característiques, és molt més jove que el Sol, amb una edat compresa entre 11 i 23 milions d'anys.[9]
DD del Llangardaix és una variable Beta Cephei; en aquestes variables les fluctuacions de brillantor es produeixen per pulsacions en la superfície estel·lar. Així, la seva magnitud aparent oscil·la entre +5,16 i +5,28, sent el seu període principal de 2,917 dies. S'han identificat quatre maneres addicionals, amb períodes de 4,63, 4,50, 4,74 i 4,37 hores. Tot i que la mesura de la seva velocitat de rotació projectada és de 49 km/s, l'interior de l'estrella trota a una velocitat d'almenys 100 km / s.[9]
- ↑ «Some spectroscopic characteristics of OB stars: an investigation of the space distribution of certain OB stars and the reference frame of the classification». The Astrophysical Journal Supplement Series, 8-1971, pàg. 257–282. DOI: 10.1086/190239.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «A stellar rotation census of B stars: from ZAMS to TAMS» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 22-09-2010, pàg. 605–619. DOI: 10.1088/0004-637X/722/1/605.
- ↑ «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, 12-1995, pàg. 269–280.
- ↑ David L. Lambert «Carbon, nitrogen, and oxygen abundances in early B-type stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 3-1992, pàg. 673–700. DOI: 10.1086/171116.
- ↑ Kaltcheva, Nadia «Lacerta OB1 Revisited». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 121, 884, 2009. pp. 1045-1053.
- ↑ «DD Lacertae» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Desmet, M.; Briquet, M.; Thoul, A.; Zima, W.; De Cat, P.; Handler, G.; Ilyin, I.; Kambe, E.; Krzesinski, J.; Lehmann, H.; Masuda, S.; Mathias, P.; Mkrtichian, D. E.; Telting, J.; Uytterhoeven, K.; Yang, S. L. S.; Aerts, C. «An asteroseismic study of the β Cephei star 12 Lacertae: multisite spectroscopic observations, mode identification and seismic modelling». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 396, 3, 2009. pp. 1460-1472.