Dagoll Dagom és una companyia de teatre catalana creada l'any 1974 pel director i poeta Joan Ollé .
Segons Joan Lluís Bozzo el nom va ser idea de Joan Ollé, i era el so amb el qual anomenava els estris d'anar a escola,[ 1] i va sorgir la idea en un bar proper a la Gran Via.[ 2]
La dirigeixen Joan Lluís Bozzo , Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel .[ 3] La majoria dels espectacles que han estrenat són musicals , però també han creat sèries de televisió d'èxit, com Oh! Europa i La memòria dels Cargols . N'hi ha nombrosos discs amb les bandes sonores . La primera obra que presentaren fou Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , basada en poemes de Rafael Alberti . L'any següent estrenaren una escenificació sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit , Nocturn per a acordió , amb música de Ramon Muntaner i la col·laboració de Lluís Llach . No hablaré en clase , de l'any 1975 , representà la professionalització definitiva de la companyia i el salt al gran públic. Però l'obra que va suposar una inflexió en la trajectòria de Dagoll Dagom fou Antaviana , del 1978 , un pas definitiu cap al teatre musical i una de les més celebrades i conegudes de la companyia. Es basa en contes de Pere Calders i en les músiques "galàctiques" de Jaume Sisa . Una altra obra musical molt celebrada de la companyia fou Flor de nit , obra ambientada en un cabaret de l'avinguda del Paral·lel a la Barcelona dels anys previs a la Guerra Civil espanyola . El 2015 van rebre el Premi Joan Coromines.[ 4] El juny del 2022, en una entrevista a la Cadena ser , Anna Rosa Cisquella anuncia que es tornarà a representar l'emblemàtica Mar i cel al 2024 i, probablement, aquesta obra servirà com a cloenda de la seva vida professional, així com l'acte de clausura de la companyia.[ 5] Mar i cel és una obra de teatre emblemàtica, escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada aquell any al Teatre Romea de Barcelona; es tracta d'una tragèdia romàntica de la primera etapa de l'autor.
Cop de rock , al Teatre Victòria (2011)
↑ «Còmics Show - Teatre musical 01:16:50 ». CCMA. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 23 maig 2024].
↑ Ollé , Joan «Què vol dir Dagoll-Dagom? ». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral , núm. 37, 2003, pàg. 203-204. Arxivat de l'original el 2023-09-30 [Consulta: 23 maig 2024].
↑ Cervera , Marta. «El adiós de Dagoll Dagom, buque insignia del musical en catalán: 'El veneno del teatro es algo real, existe' » (en castellà), 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
↑ Carme Junyent, Màrius Serra i Dagoll Dagom, premis Joan Coromines 2015 . Vilaweb, 4/5/2015. Arxivat 2015-07-20 a Wayback Machine .
↑ Redacció . «Dagoll Dagom tornarà a representar 'Mar i cel' el 2024 i després tancarà ». Vilaweb, 02-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-02. [Consulta: 2 juny 2022].
↑ «Teatre ». Lloc web oficial . Dagoll Dagom . Arxivat de l'original el 28 de desembre 2014. [Consulta: 16 juliol 2014].
↑ diversos autors. La representació teatral . Editorial UOC, 2011, p. 284. ISBN 849788311X .
↑ Martínez , Sandra. ««Els pirates», un divertiment d'humor blanc ». dBalears, 06-09-1998. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2022. [Consulta: 24 abril 2022].
↑ «Televisió ». Lloc web oficial . Dagoll Dagom . Arxivat de l'original el 20 de novembre 2014. [Consulta: 16 juliol 2014].
1977:
Josep Trueta · 1978:
Ventura Gassol ,
Institut d'Estudis Catalans · 1979:
Josep M. de Casacuberta ,
Obra Cultural Balear · 1980:
Andreu Alfaro ,
Abadia de Montserrat · 1981:
Joan Coromines ,
Centre Excursionista de Catalunya · 1982:
Joan Triadú ,
Centre de Lectura de Reus · 1983:
Oriol Martorell ,
Acció Cultural del País Valencià · 1984:
Miquel Coll ,
Orfeó Lleidatà · 1985:
Josep Benet ,
Teatre Lliure · 1987:
Raimon ,
La Bressola · 1988:
Pilar Malla ,
Serra d'Or · 1989:
Eliseu Climent ,
Federació Catalana d'Escoltisme · 1990:
Ramon Folch ,
Orfeó Català · 1991:
Joan Fuster ,
Arrels · 1992:
Enric Casassas ,
Òmnium Cultural · 1993:
Pere Casaldàliga ,
Universitat Catalana d'Estiu · 1994:
Joan Ainaud ,
Josep M. Ainaud ,
Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges · 1995:
Antoni M. Badia ,
Dagoll Dagom · 1996:
Josep Laporte ,
El Temps · 1997:
Francesc Candel ,
Escola Valenciana · 1998:
Josep Amat ,
Col·lecció Clàssics del Cristianisme · 1999:
Ramon Sugranyes ,
Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona · 2000:
Jordi Savall ,
Festival Internacional de Música de Cantonigròs · 2001:
Universitat de València · 2002:
VilaWeb · 2003:
Josep Maria Àlvarez · 2004:
Antoni Bassas · 2005:
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya · 2006:
Carme Ruscalleda · 2007:
Federació Llull · 2008:
Joan Font · 2009:
Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura · 2010:
Fundació puntCat · 2011:
Isona Passola i Vidal · 2012:
Joan Massagué i Solé · 2013:
Paul Preston