Daley Thompson's Decathlon

Daley Thompson's Decathlon

Publicació
1984 Modifica el valor a Wikidata
Gènereathletics video game (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimDaley Thompson Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaZX Spectrum, Amstrad CPC i Commodore 64 Modifica el valor a Wikidata
Formatcartutx Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradajoystick i teclat d'ordinador Modifica el valor a Wikidata
Equip
CompositorMartin Galway Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorOcean Software Modifica el valor a Wikidata
ProgramadorPaul Owens Modifica el valor a Wikidata
Més informació
MobyGamesdaley-thompsons-decathlon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Daley Thompson's Decathlon és un videojoc desenvolupat i llançat sota llicència per Ocean Software el 1984.[1] Es va llançar arran de la popularitat de Daley Thompson després de les seves medalles d'or al decatló als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 i 1984. Un segon joc, Daley Thompson's Super-Test, es va llançar l'any següent i el tercer títol, Daley Thompson's Olympic Challenge, es va llançar el 1988 coincidint amb els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988.

El jugador participa en els deu esdeveniments del decatló modern:

El jugador comença el joc amb tres vides; el no assoliment de l'estàndard mínim en un esdeveniment comporta la pèrdua d'una vida. La superació després de la darrera prova de 1500 metres fa que el joc torni al primer dia per repetir els esdeveniments amb criteris de qualificació més difícils.

Depenent de l'ordinador, la simulació de les curses fins a 400 metres es fa prement dues tecles (que representen la cama esquerra i la dreta) alternativament i el més ràpidament possible o movent el joystick d'un costat a un altre el més ràpid possible. El joc es va guanyar ràpidament una reputació entre els jugadors com a "assassí del joystick" a causa del constant i vigorós moviment del joystick requerit durant molts dels esdeveniments.

La versió Spectrum va ser el primer joc que va utilitzar Speedlock, un carregador ràpid a l'ordinador.[2]

Música

[modifica]

La banda sonora de la versió C64 del joc va ser composta per David Dunn. La música d'introducció, de Martin Galway, es basa en la peça de Música electrònica de 1978 "Rydeen" de Yellow Magic Orchestra (YMO).

Recepció

[modifica]

Sinclair User va donar al joc una puntuació de 8/10.[3] El joc va guanyar el premi al Millor Joc d'Arcade (global) de la revista Crash als Readers Awards de 1984[4] i va ser el Millor Joc d'estil Arcade de l'Any als Golden Joystick Awards.[5]

El 2017, el joc es va col·locar a la llista dels "10 games that defined the ZX Spectrum" (10 jocs que van definir el ZX Spectrum" d'Eurogamer.[6]

Referències

[modifica]
  1. Bourne, Chris «Daley takes the gold» (en anglès). Sinclair User. EMAP, 11-1984. Arxivat de l'original el 23 febrer 2001 [Consulta: 25 desembre 2020]. Arxivat 23 de febrer 2001 a Wayback Machine.
  2. Eddy, Richard (en anglès) Crash, 44, 1987 [Consulta: 25 desembre 2020].
  3. «Daley takes the gold» (en anglès). Sinclair User. EMAP, 32, 11-1984, pàg. 26 [Consulta: 25 desembre 2020].
  4. «Crash Readers Awards 1984» (en anglès). Crash. Newsfield Ltd. [[[Ludlow (Anglaterra)|Ludlow]], Shropshire], 12, Nadal 1984, pàg. 96 [Consulta: 25 desembre 2020].
  5. «News» (en anglès). Computer & Video Games. EMAP, 44, 6-1985, pàg. 121 [Consulta: 25 desembre 2020].
  6. Mason, Graeme. «10 games that defined the ZX Spectrum» (en anglès). Eurogamer. Gamer Network, 09-04-2017. [Consulta: 25 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]