Dalhem

No s'ha de confondre amb País de Dalhem.
Plantilla:Infotaula geografia políticaDalhem
Bandera
Bandera
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 43′ N, 5° 43′ E / 50.72°N,5.72°E / 50.72; 5.72
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Lieja Modifica el valor a Wikidata
CapitalDalhem Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població7.331 (2017) Modifica el valor a Wikidata (203,3 hab./km²)
Idioma oficialFrancès, való, limburguès
Geografia
Superfície36,06 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perBerwijn, Bolland i Ri d'Asse Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Dalhem (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataArnaud Dewez (en) Tradueix (2013–) Modifica el valor a Wikidata
• BurgmestreJean-Claude Dewez
• MajoriaMR-PS
Identificador descriptiu
Codi postal4607 Dalhem
4607 Berneau
4607 Bombaye (Bolbeek)
4607 Feneur
4607 Mortroux
4608 Neufchâteau
4606 Saint-André
4608 Warsage (Weerst)
Fus horari
Prefix telefònic04 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdalhem.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: communededalhempagedeladministrationcommunale X: acdalhem Instagram: communededalhem Modifica el valor a Wikidata
Dalhem, el «Wichet de la Rose»

Dalhem (Dålem en való, ‘s-Graven-Dalhem (en neerlandès (poc usat)) és una municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altiplà d'Herve.[1]

Història

[modifica]
Ruïnes del castell

El primer esment del poble data del 1180 quan el comte de 's-Gravenvoeren va decidir de transferir el seu castell a Dalhem que va esdevenir així la capital del País de Dalhem. La seu del tribunal va romandre a 's-Gravenvoeren. Fins al 1085 el territori pertanyia a Herman II de Lotaríngia. El 1239, el duc de Brabant Enric II va combatre el comte de Dalhem, Teodoric d'Hochstaden que va cedir el territori al duc, el país de Dalhem va esdevenir una unió personal amb Brabant. El 1648 durant la guerra dels Vuitanta Anys, va pertànyer als estats de la República de les Set Províncies Unides. La presència de l'escut de la Casa d'Orange-Nassau damunt la porta de la casa de la vila data d'aquesta època. Del castell fortificat només queden unes ruïnes. El 1661, després del Tractat de partició una part del País de Dalhem serà incorporat als Països Baixos espanyols ocupats per Castella, però Dalhem, Sant Andreu, Bolbeek, Feneur, Berneau i Trembleur queden un exclavament de la República fins que al Tractat de Fontainebleau (1785) passaron als Països Baixos austríacs durant el regne de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic. De l'entitat actual, tots els nuclis pertanyien al comtat, tret de Mortroux que era part del ban de Herve al ducat de Limburg.

Llocs d'interès

[modifica]
Bombaye, capella Sangville
Un pont al Ri d'Asse a Mortroux
  • La vila alta
  • Les ruïnes del castell
  • El fort d'Aubin-Neufchâteau, part del segon cinturó dels forts de Lieja
  • La capella de Sangville a Bombaye
  • El Borcht o castell dels senyors de Borchgrave a Berneau
  • El festival de les Bandas a la primera setmana d'agost

Nuclis

[modifica]
Antiga casa de la vila de Bombaye

Fill predilecte

[modifica]
  • Albert Thys (1849-1915) polític, militar i empresari belga

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Dalhem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalhem