Dana Rotberg Goldsmith

Plantilla:Infotaula personaDana Rotberg Goldsmith
Biografia
Naixement11 agost 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, productora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Participà en
199245è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0744721 Allocine: 6089 Allmovie: p193253 TMDB.org: 1044015 Modifica el valor a Wikidata

Dana Rotberg Goldsmith (Ciutat de Mèxic, 11 d'agost de 1959) és una directora de cinema, guionista i fotògrafa mexicana. D'origen jueu, va estudiar al Col·legi Hebreu Tarbut. Va estudiar Estudis Llatinoamericans a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i ballet clàssic a la Royal Academy of London, de 1966 a 1972. Després es va graduar al Centro de Capacitación Cinematográfica.[1]

El 1985 va dirigir la seva primera pel·lícula, el migmetratge documental Elvira Luz Cruz, pena maxima amb Ana Díez Díaz, i que va guanyar el Premi Ariel al millor curt documental.[2] El 1989 va dirigir el seu primer llargmetratge, Intimidad, i el 1992 Ángel de fuego sobre la possibilitat de ser feminista a Mèxic,[3] guanyadora de premis al Fantasporto i al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, alhora que fou exhibida a la Quinzena dels Directors del 45è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4] Està classificada com una de Les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà

No tornaria dirigir fins al 2001 amb el llargmetratge Otilia Rauda, guardonat al Festival de Guadalajara i al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva.[5]

El 2013 va marxar a Nova Zelanda, on va dirigir la pel·lícula White Lies.[6]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dana Rotberg a escritores.cinemexicano.unam
  2. ↑ Elvira Luz Cruz, pena maxima[Enllaç no actiu] a la Cineteca Nacional
  3. ↑ Geetha Ramanathan. Feminist Auteurs: Reading Women's Films. Wallflower Press, 1 gener 2006, p. 119–. ISBN 978-1-904764-69-4. 
  4. ↑ «Quinzaine 1992». quinzaine-realisateurs.com. [Consulta: 9 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Otilia Rauda me enseñó a sentirme orgullosa de mi cuerpo, afirma Gabriela Canudas, La Jornada, 3 de febrer de 2002
  6. ↑ «White Lies (Tuakiri Huna): Film Review». [Consulta: 25 juliol 2014].