Daniele Vocaturo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1989 (34 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Itàlia |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre FIDE (2005) Mestre Internacional d'escacs (2006) Gran Mestre Internacional (2009) |
| Punts Elo (màx.) | 2.632 (2021)< |
| Identificador FIDE | 813192 |
| Participà en | |
| 2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
| 2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
| 2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
| 2012 | Olimpíada d'escacs de 2012 |
| 2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
     | |
Daniele Vocaturo (Vitinia, Roma, 16 de desembre de 1989), és un jugador d'escacs italià,[1] que té el títol de Gran Mestre des de 2009,[2] quan esdevingué el tercer escaquista nascut a Itàlia en obtenir aquest títol, després de Sergio Mariotti el 1974 i de Michele Godena el 1996.[3]
A la llista d'Elo de la FIDE del juny de 2023, hi tenia un Elo de 2618 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) d'Itàlia.[4] El seu màxim Elo va ser de 2632 punts, a la llista d'octubre de 2021 (posició 152 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició
[modifica]
Després de les seves primeres passes al club d'escacs de Vitinia, fou entrenat pel GM italo-cubà Lexy Ortega, amb qui va treballar fins als 16 anys, quan va esdevenir Mestre Internacional.
El 2006 Vocaturo va jugar amb l'equip d'Itàlia-B a la XXXVII Olimpíada a Torí, on l'equip va guanyar la medalla d'or a la seva categoria d'Elo.
El 2008, després d'acabar els estudis, va decidir de seguir les passes de Michele Godena, i esdevenir jugador d'escacs professional. El GM Mihail Marin va ser el seu nou entrenador, ajudant-lo en el camí per arribar a obtenir el títol de Gran Mestre.
L'octubre de 2008 va guanyar l'Open Rhode a Sautron, aconseguint la seva primera norma de GM. La seva segona norma la va aconseguir a Reykjavík el març de 2009, on hi va jugar molt bones peratides. El maig, va obtenir la seva darrera norma al torneig internacional "Capo d'Orso" a Palau (Sardenya).[6]
El gener de 2010 fou convidat a jugar el torneig Corus C del prestigiós torneig de Wijk aan Zee, i hi acabà en una destacable tercera posició. El maig, va jugar al tercer tauler amb l'equip italià a la Copa Mitropa a Chur, Suïssa, on Itàlia guanyà el trofeu per primer cop, i Vocaturo hi va fer una performance per sobre dels 2700 punts.
El gener de 2011 va obtenir el seu millor èxit fins al moment, quan, jugant al Grup C del Torneig Tata Steel, el guanyà amb 9/13, per davant de l'estrella emergent Illia Nyjnyk.[1] La darrera ronda fou dramàtica: Nizhnyk tenia posició guanyadora, però no va veure una combinació de Vocaturo que permetia un escac continu, i les taules eren suficients per en Vocaturo per mantenir el seu lideratge per mig punt, i guanyar el torneig.[7]
El 2014 fou subcampió de l'Obert de Sants amb 8 punts de 10, a mig punt del campió Alexandr Fier.[8]
El juny de 2015 fou subcampió de l'Obert de Santa Coloma de Queralt (el campió fou Rolando Alarcon Casellas).[9] L'agost del 2015 fou tercer a l'Obert de Sants (el campió fou Kacper Piorun).[10]
El de 2016 formà part del primer equip del Club Escacs Mollet que guanyà per primera vegada a la seva història la Divisió d'Honor, la màxima categoria de la Lliga Catalana d'Escacs.[11][12]
Participació en olimpíades d'escacs
[modifica]Vocaturo ha participat, representant Itàlia, en quatre Olimpíades d'escacs entre els anys 2006 i 2014, amb un resultat de (+17 =7 –14),[13] per un 53,9% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2014 en puntuar 6 de 10 (+5 =2 -3), amb el 60,0% de la puntuació, amb una performance de 2562.
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Daniele Vocaturo» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 18 juliol 2012].
- ↑ «Títols aprovats al 80è congrés de la FIDE». FIDE. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ Això exclou Mario Monticelli i Enrico Paoli, que varen obtenir el títol Honoris Causa, i Fabiano Caruana, nascut als Estats Units.
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Itàlia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Daniele Vocaturo «FIDE». [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Reportatge de Giorgio Gozzi Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine. (italià)
- ↑ Chessbase News: Reportatge del GM Elshan Moradiabadi
- ↑ «XVI Open Internacional d'escacs de Sants, Hostafrancs i la Bordeta». chess-results.com. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «El Mestre Internacional Rolando Alarcon, campió a Santa Coloma de Queralt». escacs.cat. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2015. [Consulta: 8 juny 2015].
- ↑ «Resultats i classificació XVII bert». chess-results.com. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «El Club Escacs Mollet aconsegueix el seu primer títol a la màxima categoria de la Lliga Catalana». escacs.cat. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «El Club d'Escacs Mollet incorpora la jove promesa brasilera Yago de Moura». contrapunt.cat. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2016. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
Enllaços externs
[modifica]
- Partida comentada Una victòria espectacular, amb sacrifici de dama, al Campionat d'Itàlia de 2009.
Grans Mestres italians | ||
|---|---|---|
  | ||
