Dansa (trobadors)

La dansa és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, es pot dividir en balada i dansa.

Emparentada amb els goigs. Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos i abans i després un refrany de quatre versos o bé després una tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de l'estrofa anterior.

Del rei Jaume II el Just hi ha una curiosa dansa -fixeu-vos en les similituds d'aquesta composició amb els goigs- de temàtica moral i intencionalitat política, en què les al·legories ens donen la clau. Aquesta dansa s'aparta una mica de l'esquema típic.[1] 

Mayre de Deu e fylha
verge humil e bela
vostra nau vos apela
que l'aydetz, qar perylha.

I
Perylhan vay en l'onda
d'aquest mon per tempesta;
e·l nauchier no·s n'a cura,
e tant fortun'aonda
que nulls no·y leva testa
e l'aura qu'es escura.
E s'ayso gayre dura
vostra nau es perduda
si, per la vostr'ajuda,
no troba port o ylha.

II
Nau, leyn, vexel o barca
parlan en ver lenguatge,
devem tuyt ben entendre
que signifiquet l'archa
on l'umenal lynatge
plac a Deus tot compendre
per complir et atendre
so que ja promes era:
que d'aquell restaurera,
el cel, manta seÿlha.

III
La nau es carregada
e de son port se llunha,
quar trop greu vent la forsa;
e's mal amarinada,
tant que negu no·y punha
cossi la nau estorsa.
Ha! com fort trai ves orsa,
que pels timons no·s guia
ni fay la dreta via
sol una pauca mylha.

Mayre, tu·m dona forsa
contra ma leugeria,
e.m garda de la via
de peccat, que·ns exylha.

Mare de Déu i filla,
verge humil i bella,
vostra nau us crida
que l'ajudeu, perquè perilla.

I
Perillant va en l'onada
d'aquest món tempestuós;
i el navegant no en té cura,
i és tant la fortuna adversa
que mai no aixeca el cap
i l'aura és obscura.
I si això gaire dura
vostra nau és perduda
si, amb la vostra ajuda,
no troba port o illa.

II
Nau, lleny, vaixell o barca
parlant en llenguatge clar
hem d'entendre tots bé
que significa l'arca
on el llinatge humà
plagué a Déu reunir
per complir i esperar
allò que ja promès era:
que d'aquell [el llinatge] restaurarà
en el cel, gran ...

III
La nau és carregada
i de son port s'allunya,
ja que un gran vent l'obliga;
està mal amarinada,
tant que ningú no s'esforça
a buscarr que la nau se salvi.
Ah! com deriva cap al nord,
que pels timons no es guia
ni fa el camí recte
sols una petita milla.

Mare, dona'm força
contra ma debilitat,
i guarda'm del camí
del pecat, que ens destrueix

Referències

[modifica]
  1. ↑ Enllaç a Viquitexts Mayre de Deu e fylha. Viquitexts. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]