El Dataverse és una aplicació web de codi obert per compartir, preservar, citar, explorar i analitzar dades de recerca.[1][2] Els investigadors, els autors de dades, els editors, els distribuïdors de dades i les institucions afiliades reben el crèdit adequat mitjançant una citació de dades amb un identificador persistent (p. ex., DOI, o handle).
Un repositori de Dataverse allotja diversos dataverses. Cada dataverse conté conjunts de dades o altres dataverses, i cada conjunt de dades conté metadades descriptives i fitxers de dades (inclosos la documentació i el codi que acompanyen les dades).
El 2019, Dataverse va guanyar el Duke's Choice Award per a l'educació universitària i superior.[3]
El projecte Dataverse està allotjat i desenvolupat per l'equip de Dataverse de l'Institut de Ciències Socials Quantitatives (IQSS) de la Universitat Harvard. La codificació del programari Dataverse (abans conegut com a Dataverse Network) va començar l'any 2006 sota la direcció de Mercè Crosas i Gary King. El projecte anterior del Virtual Data Center (VDC), que va abastar el període 1999-2006, va ser organitzat per Micah Altman, Gary King i Sidney Verba com a col·laboració entre el Harvard-MIT Data Center (ara part d'IQSS) i la Harvard University Library. Els precursors del VDC daten de 1987, que inclouen entitats com una guia de programari autònoma per a dades locals, programari preweb i eines per transferir informació de catalogació per FTP a altres llocs del campus automàticament en moments designats.[4]
Una col·laboració amb l'Institut de Ciències Socials Quantitatives (IQSS), la Biblioteca de Harvard i la Tecnologia de la Informació de la Universitat Harvard (HUIT): el Harvard Dataverse és un dipòsit per compartir, citar, analitzar i preservar dades de recerca. Està obert a totes les dades científiques de totes les disciplines d'arreu del món.
Dataverse també s'instal·la als països de la Unió Europea per preservar les dades recollides per comunitats de recerca d'Holanda, Alemanya, França i Finlàndia. El repositori de Dataverse més gran s'anomena DataverseNL [5] i es troba als Països Baixos que ofereix serveis de gestió de dades per a 11 universitats holandeses. Un servei similar s'està desenvolupant a Noruega (cf. DataverseNO [6]).
Al Canadà,[7] Borealis és una instància nacional del repositori de Dataverse allotjat pel Portal d'Acadèmics de l'OCUL a la Universitat de Toronto.[8] Borealis permet a les institucions oferir un servei Dataverse sense operar i mantenir el programari ells mateixos. La majoria de les institucions acadèmiques que ofereixen un servei de Dataverse al Canadà es subscriuen al servei Borealis. La comunitat de pràctica associada s'organitza a través de la Xarxa d'Experts de la Digital Research Alliance a través del Dataverse North Expert Group,[9] una instància de coordinació, col·laboració i comunicació.