Daurat fosc
Thymelicus acteon  | |
|---|---|
 Imago a Nea Makri, Àtica, Grècia ♀ | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 174412 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Hesperiidae |
| Tribu | Hesperiini |
| Gènere | Thymelicus |
| Espècie | Thymelicus acteon (Rottemburg, 1775) |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El daurat fosc (Thymelicus acteon)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins als 54°N al nord d'Alemanya, centre de Polònia, nord d'Ucraïna i sud de la Rússia europea. També present al nord d'Àfrica, al Marroc, Algèria i Tunísia, a les illes Canàries, així com a l'Àsia temperada des de Turquia i el Llevant fins a l'Iraq i l'Iran. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Elba, Sicília, Xipre i diverses illes gregues, com ara Corfú, Eubea, Naxos, Siros, Tinos, Egina, Andros, Paros, Creta, Tasos, Samos i Rodes, mentre que a les illes Britàniques només es troba a l'extrem sud d'Anglaterra, a la costa de Dorset.[3][4][5] Ocupa la major part de la península Ibèrica, a excepció de l'extrem nord-oest i de la Meseta, on és molt rara. A Catalunya es troba repartida per tot el territori, a excepció dels cims més alts dels Pirineus.[6]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 21 i 24 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un androconi en forma d'una llarga línia negra a l'anvers de l'ala anterior, mentre que la femella presenta taques grogues més marcades a l'anvers de l'ala anterior. Anvers amb el fons ataronjat uniforme, un marge fosc i un arc de taques grogues a la part exterior de l'ala anterior, menys marcades o absents en el mascle. Revers d'ambdues ales ataronjades, amb l'androconi visible en el cas dels mascles, i, en el cas de les femelles, amb un semicercle de taques clares a l'ala anterior.[6]
-
♀ / ♂
Hàbitat
[modifica]Tot tipus de llocs càlids i oberts, com ara prats, conreus, erms, vores de camins, etc.[5][4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1800 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, sobretot espècies del gènere Brachypodium, com ara B. pinnatum, B. phoenicoides o B. sylvaticum, però també espècies dels gèneres Calamagrostis i Bromus, així com de Dactylis glomerata o Elymus repens, entre d'altres.[4][5][6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre mitjans de maig i principi d'agost, en emergència prolongada. A les illes Canàries, en canvi, sembla que pot volar en dues o tres generacions des de febrer fins a finals de setembre.[4] Hiverna com a eruga.[5]
Comportament i particularitats biològiques
[modifica]Per a pondre els ous, les femelles seleccionen gramínies seques, on insereixen grups d'un a quatre ous a les fulles plegades.[6] Les erugues hivernen en un receptacle construït a partir de les fulles de les seves plantes nutrícies.[4]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Daurat de punta negra (Thymelicus lineola)
- Daurat de punta taronja (Thymelicus sylvaticus)
- Dard ros (Ochlodes sylvanus)
Galeria
[modifica]-
Anvers d'una femella -
Revers d'una femella -
Adult alimentant-se
_female.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Daurat fosc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ «Thymelicus acteon» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)