Thymelicus acteon ![]() | |
---|---|
![]() Imago a Nea Makri, Àtica, Grècia ♀ | |
Dades | |
Hoste | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 174412 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Hesperiidae |
Tribu | Hesperiini |
Gènere | Thymelicus |
Espècie | Thymelicus acteon ![]() (Rottemburg, 1775) |
Distribució | |
![]() ![]() |
El daurat fosc (Thymelicus acteon)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins als 54°N al nord d'Alemanya, centre de Polònia, nord d'Ucraïna i sud de la Rússia europea. També present al nord d'Àfrica, al Marroc, Algèria i Tunísia, a les illes Canàries, així com a l'Àsia temperada des de Turquia i el Llevant fins a l'Iraq i l'Iran. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Elba, Sicília, Xipre i diverses illes gregues, com ara Corfú, Eubea, Naxos, Siros, Tinos, Egina, Andros, Paros, Creta, Tasos, Samos i Rodes, mentre que a les illes Britàniques només es troba a l'extrem sud d'Anglaterra, a la costa de Dorset.[3][4][5] Ocupa la major part de la península Ibèrica, a excepció de l'extrem nord-oest i de la Meseta, on és molt rara. A Catalunya es troba repartida per tot el territori, a excepció dels cims més alts dels Pirineus.[6]
Envergadura alar d'entre 21 i 24 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un androconi en forma d'una llarga línia negra a l'anvers de l'ala anterior, mentre que la femella presenta taques grogues més marcades a l'anvers de l'ala anterior. Anvers amb el fons ataronjat uniforme, un marge fosc i un arc de taques grogues a la part exterior de l'ala anterior, menys marcades o absents en el mascle. Revers d'ambdues ales ataronjades, amb l'androconi visible en el cas dels mascles, i, en el cas de les femelles, amb un semicercle de taques clares a l'ala anterior.[6]
Tot tipus de llocs càlids i oberts, com ara prats, conreus, erms, vores de camins, etc.[5][4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1800 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, sobretot espècies del gènere Brachypodium, com ara B. pinnatum, B. phoenicoides o B. sylvaticum, però també espècies dels gèneres Calamagrostis i Bromus, així com de Dactylis glomerata o Elymus repens, entre d'altres.[4][5][6]
Vola en una generació entre mitjans de maig i principi d'agost, en emergència prolongada. A les illes Canàries, en canvi, sembla que pot volar en dues o tres generacions des de febrer fins a finals de setembre.[4] Hiverna com a eruga.[5]
Per a pondre els ous, les femelles seleccionen gramínies seques, on insereixen grups d'un a quatre ous a les fulles plegades.[6] Les erugues hivernen en un receptacle construït a partir de les fulles de les seves plantes nutrícies.[4]