Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1923 ![]() Gdańsk (Polònia) ![]() |
Mort | 4 juny 2021 ![]() Múnic (Alemanya) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | tirador, militar ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial ![]() |
Esport | esgrima ![]() |
Premis | |
David Aleksàndrovitx Dúixman[a] (rus: Давид Александрович Душман) (Ciutat Lliure de Danzig, actual Gdańsk, 1 d'abril de 1923-Múnic, 4 de juny de 2021) va ser un militar i entrenador d'esgrima jueu rus, soldat de l'Exèrcit Roig i entrenador de l'equip olímpic soviètic, respectivament. L'any 1945 va ajudar a l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau i també va lluitar en la batalla de Stalingrad i la batalla de Kursk durant la Segona Guerra Mundial.
L'1 d'abril de 1923 va néixer a la Ciutat Lliure de Danzig, actualment coneguda com a Gdańsk.[1][2] El seu pare era general, metge esportiu i metge militar de l'Exèrcit Roig,[3] mentre que la seva mare era pediatra.[2] Dúixman va passar part de la seva infància a Minsk abans que la família es traslladés a Moscou, on el seu pare havia estat contractat per dirigir el centre mèdic de l'institut estatal d'esports.[2][3] Més tard, al 1938, el seu pare va ser deportat a un gulag al nord del cercle polar àrtic durant la Gran Purga de Ióssif Stalin, on va morir deu anys després.[3][4][5]
Es va convertir en voluntari de l'Exèrcit Roig com a conductor de tancs i va participar en la batalla de Stalingrad i la batalla de Kursk durant la Segona Guerra Mundial.[3][4] Va rebre més de quaranta condecoracions i distincions, inclosa l'Orde de la Guerra Patriòtica.[3]
A primera hora de la tarda del 27 de gener de 1945, va conduir un tanc T-34 sobre la tanca elèctrica del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau a la Polònia ocupada, iniciant així l'alliberament del camp i permetent l'entrada al campament de les tropes terrestres de la 322a Divisió de rifles de l'Exèrcit Roig.[1][6] Al campament, va ser testimoni de la fam que patien els interns així com dels munts de cadàvers i va dir que «els vam llençar tots els nostres aliments enllaunats i immediatament vam anar a perseguir els feixistes», però en el moment no va ser conscient del propòsit real del campament ni de l'escala de les atrocitats.[3][4]
Com a conseqüència de la guerra va patir ferides greus en tres ocasions i va ser un dels 69 soldats que va sobreviure a la guerra del total de 12.000 que formaven la seva divisió.[4][5][7]
Després de la guerra, es va convertir en un tirador d'esgrima professional. Va ser entrenador de l'equip nacional femení d'esgrima de la Unió Soviètica entre 1952 i 1988. Quan la selecció va disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972, va ser testimoni de la massacre de Múnic. Concretament va ser allotjat just davant dels atletes israelians i va descriure que estava «horroritzat» pels fets, sent ell mateix molt conscient dels seus orígens jueus.[3]
Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional (COI) i antic campió olímpic d'esgrima representant a l'Alemanya Occidental, va recordar que quan el va conèixer el 1970, Dúixman «em va oferir immediatament amistat i consell, malgrat la seva experiència personal amb la Segona Guerra Mundial i Auschwitz, sent un home d'origen jueu».[8][9] Bach va afegir que l'acte va ser «un gest humà tan profund que mai l'oblidaré».[4][9]
Segons el COI, Dúixman va continuar visitant el seu club d'esgrima local per a donar classes gairebé tots els dies fins als 94 anys.[10]
Durant la dècada de 1990 va viure uns anys a Àustria abans de traslladar-se a Múnic.[9] Des de 1996 fins a la seva mort, el 4 de juny de 2021, va viure a Neuperlach, un dels districtes de la ciutat de Múnic, juntament amb la seva dona Zoja que va premorir diversos anys abans.[4][5]
En el moment de la seva mort, molts mitjans de comunicació el van etiquetar incorrectament com l'últim alliberador supervivent del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau,[11][12] però, encara quedaven vius altres alliberadors del camp, com ara Ivan Stepànovitx Martinuixkin, que vivia a Moscou.[13][14][15]