Gènere | sèrie de televisió de fantasia i telecomèdia |
---|---|
Companyia productora | BRB Internacional |
País | Espanya |
Llengua original | castellà |
Canal original | La 1 |
Durada dels capítols | 24 min |
Primer episodi | 26 octubre 1985 |
Últim episodi | 19 abril 1986 |
Temporades | 1 |
Episodis | 26 |
Llista d'episodis | llista d'episodis de David el Gnomo |
Més informació | |
Imatges externes | |
---|---|
Portada |
David el Gnomo és una sèrie de dibuixos animats, estrenada el 26 d'octubre de 1985, de la productora catalana BRB Internacional.[1] La sèrie està basada en el llibre La crida dels gnoms, escrit per Wil Huygen i amb il·lustracions de Rien Poortvliet,[2][3] i narrava les aventures de David, un gnom que és metge i viu al bosc amb la seva esposa Lisa, on ajuden els seus habitants a viure en pau i protegir-se dels trols.[3][4] Comptava amb les veus de Teófilo Martínez (narrador), José María Cordero (David) i Matilde Conesa Valls (Lisa).[5]
La sèrie estava pensada per a un públic infantil, com prova el to didàctic de cada capítol, on David escriu fragments del seu diari per explicar com viuen els gnoms i ensenya als nens que s'ha de viure respectant tothom, fins i tot els enemics. El missatge ecologista[1][6] augmenta el valor educatiu de la producció de Claudi Biern Boyd. S'hi inclouen referències a contes de fades i històries pròpies del folklore germànic.
El seu èxit la va portar a televisions de diferents països,[1] entre les quals destaca la dels EUA,[3][7] el Països Baixos, Austràlia i gran part d'Amèrica Llatina. Tot i que pensada per a una sola temporada de 26 episodis de mitja hora cadascun, BRB en va fer dues més, amb un total de 78 episodis.[1] La banda sonora, que descriu els costums dels gnoms i que inclou una referència a la força d'aquests éssers (set vegades la d'un humà),[8] ha passat a formar part de la cultura popular, amb versions paròdiques i remescles. El merxandatge associat a la sèrie, la seqüela La crida dels gnoms (1987), tres pel·lícules basades en els gnoms (La gran aventura de los gnomos,[9] de 1990; Los gnomos en la nieve, de 1999; i Las fantásticas aventuras de los gnomos, de 2000) i una versió musical[10] són altres proves del seu èxit. L'any 2006 Biern va comentar la seva intenció de tornar a dur David el Gnomo al cinema.[11]