El mot àrab ad-Dawla (àrab: الدولة, ad-Dawla) significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’[1] i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic. Fou creat al segle x per a funcionaris estatals de primer grau al Califat Abbàssida, però ràpidament el seu ús s'estengué arreu del món islàmic i foren model per a títols similars que també podien combinar altres elements com el mot ad-Din, ‘la Fe’ o ‘la Religió’.[2]
El primer personatge que va dur aquest títol fou el visir abbàssida al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah ibn Wahb, que va rebre el títol de Walí-ad-Dawla (‘Amic de la Dinastia’), a l'entorn de l'any 900. El seu fill va portar poc anys després el títol d'Amid-ad-Dawla (‘Suport de la Dinastia’). L'abril del 942 els hamdànides al-Hàssan i Alí van rebre els títols de Nàssir-ad-Dawla (‘Defensor de la Dinastia’) i Sayf-ad-Dawla (‘Espasa de la Dinastia’), respectivament. Els buwàyhides van portar quasi tots títols amb ad-Dawla com ara Muïzz-ad-Dawla (‘Reforç de la Dinastia’), Imad-ad-Dawla (‘Suport de la Dinastia’) i Rukn-ad-Dawla (‘Pilar de la Dinastia’). Després els van portar els gaznèvides i els ilek kans i alguns reis de les taifes de l'Àndalus. Els fatimites el van donar a alguns alts funcionaris. Després del segle x el títol es va presentar més rarament i va desaparèixer finalment al segle xi, excepte alguns casos aïllats a l'Índia i, sobretot, a Pèrsia, on va subsistir per a alguns ministres fins a l'abolició dels títols el 1935.