(grc) Περὶ φυτῶν ἱστορία (la) Historia plantarum ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | obra literària ![]() |
Autor | Teofrast ![]() |
Llengua | grec antic ![]() |
Publicació | antiga Grècia |
Tema | botànica ![]() |
La Història de les plantes (més coneguda pel seu títol llatí De historia plantarum) és una de les obres més importants escrites per Teofrast (371-286 aC) respecte a les plantes essent una veritable enciclopèdia botànica i una de les contribucions més destacades de la Botànica a l'Antiguitat i el període medieval. Aquesta obra va servir de referència per la botànica durant segles, i va tenir un posterior desenvolupament cap a l'any 1200 per Giovanni Bodeo da Stapelio, qui afegí comentaris i dibuixos.
En aquesta obra Teofrast classifica 480 plantes, desenvolupa la terminologia científica per descriure estructures biològiques, distingeix entre òrgans interns i teixits externs de les plantes, i dona la primera explicació clara de la reproducció sexual de les plantes, incloent com es pol·linitza a mà la palmera datilera.
En el sistema de Teofrast les plantes es classifiquen d'acord amb la seva manera de reproducció, la seva distribució, l'hàbit de creixement i les seves aplicacions pràctiques (alimentàries, medicinals, etc.).
L'obra està formada per 17 monografies de moltes de les plantes encara es conserven els noms Crataegus, Daucus, Asparagus, Narcissus.
Està distribuïda en 9 llibres: