Deir Qaddis vol dir «monestir del sant».[3] L'explorador francès Victor Guérin va trobar al Kharbet (=ruïna) Deir Kaddis restes de cases amb blocs llargs i moltes cisternes excavades a la roca,[4] mentre el SWP (1882) assenyala un monestir en ruïnes i una cova vora la vila, i que el nom de la vila indica que algun cop hi va haver un convent.[5]
La vila va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i el 1596 va aparèixer als registres d'impostos com a Dayr Qiddis a la nàhiya de Ramlah, al liwà de Gaza. Tenia una població d'11 llars musulmanes, pagava impostos sobre blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres i fruiters, cabres i ruscs, i una premsa per a olives o raïms.[6]
No s'hi ha trobat ceràmica dels primers anys de l'era otomana.[7] En 1838, "Deir el-Kaddis" va ser considerat com un llogaret situat a la zona de Beni Hasan, a l'oest de Jerusalem.[8]
En 1863 Guérin va estimar que Deir Kaddis tenia uns 350 habitants,[4]mentre que una llista de pobles otomans de l'any 1870 va mostrar que "Der Kaddis" tenia 36 cases i una població de 112, tot i que el recompte de població només incloïa els homes.[9][10]
En 1883 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Deir el Kuddis com «un petit llogaret en un alt turó, amb jardins al nord [...] Hi ha un pou d'aigua a l'est.»[5]
En 1945 la població de Deir Qaddis era de 440 musulmans,[13] amb 8.224 dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població.[14] 1.815 dúnams eren plantacions i regadiu, 1.069 dúnams per a cereals,[15] mentre 8 dúnams eren sòl urbanitzat.[16]