Tipus | assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Delminium (també Dalminium, Dalmenium, Deminium i Delmis) fou una ciutat dalmata, capital de Dalmàcia al segle ii aC fins a la conquesta romana. Els il·liris de la regió, després de separar-se de la resta d'il·liris, van fundar la ciutat, i d'ella en van prendre el nom de dàlmates (després del 180 aC). Tenia considerable mesura i importància. Appià a De Bellis Illyricus esmenta les seves fortificacions quasi inexpugnables. Fou conquerida pel cònsol romà Gai Marci Fígul I el 156 aC. El 135 aC, Publi Corneli Escipió Nasica en va tornar a destruir les muralles i edificis públics, fet que provocà que ja no es parlés més de la ciutat. El seu districte es deia Dalen i es creu que el seu nom ha subsistit en la plana de Davno a Hercegovina, a l'est de Livno. Tomas de Spalatto que va viure a la primera meitat del segle xiii diu que al seu temps ja havia estat oblidada i que algunes ruïnes de les muralles se suposava que eren les seves restes. Els moderns arqueòlegs l'han identificat amb quatre possibles emplaçaments: Almissa, a la costa, Dalen a Hercegovina, Duvno,[1] prop de Sinj, i Gardun, també prop de Sinj.
J. J. Wilkes, The Illyrians, 1992, ISBN 0631198075