Delta del Cranc |
---|
Tipus | estel, font d'infrarojos, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | K0+IIIb[1] |
---|
Constel·lació | Cranc |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 41,969 pc [2] |
---|
Radi | 9,57 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | 0,824 |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,94 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 4.722 K[4] |
---|
Paral·laxi | 23,8271 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −227,813 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −18,435 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 2,8 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | 16,39 km/s[5] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 370 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 8h 44m 41.0992s[2] |
---|
Declinació (δ) | 18° 9' 15.509''[2] |
---|
Metal·licitat | 0[4] |
---|
Lluminositat | 96 lluminositats solars |
---|
Edat estimada | 2,45 mil milions d'anys |
---|
|
|
Delta del Cranc (δ Cancri) és un estel de magnitud aparent +3,94, el segon més brillant a la constel·lació del Cranc després de Tarf (β Cancri).[6] L'origen del seu nom es relaciona amb el veí cúmul del Pessebre (M44), flanquejat per dos ases a l'est —Asellus significa «ase» en llatí—; Asellus Australis és el més meridional, mentre que Asellus Borealis (γ Cancri) és el més septentrional.
Situada a 136 anys llum del sistema solar, Asellus Australis és una gegant taronja de tipus espectral K0III.[6] Té una temperatura superficial de 4.585 K i llueix amb una lluminositat 53 vegades superior a la lluminositat solar. El seu radi és 11 vegades més gran que radi solar i la seva massa estimada se situa al voltant de dues masses solars. Com en moltes gegants anàlogues, en el seu nucli té lloc la fusió nuclear de l'heli.[7] La seva metal·licitat és un poc inferior a la solar, al voltant de 3/4 parts de la mateixa.[8]
Asellus Australis és una dels estels més brillants de l'eclíptica —«trajectòria» que recorre el Sol a través del cel—, car està situada 5 minuts d'arc al nord de la mateixa. Forma una doble òptica amb un estel de magnitud +12,2 a 40 segons d'arc, no existint relació física entre ambdues.[7]
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
- ↑ 5,0 5,1 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ 6,0 6,1 «LTT 12274 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Asellus Australis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 91-101 (Taula consultada en CDS).