Demanda (economia)

La demanda en economia és la quantitat de béns i serveis que un consumidor (demanda individual) oun conjunt de consumidors (demanda total o de mercat) vol comprar a un moment determinat.^[1] La demanda és una intenció que precedeix la compra que és un acte.^[2]

Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).

Es coneix com a comprador qualsevol individu que vulgui productes oferts pel mercat, independentment de si els adquireix o no. El comprador ésactiu al mercat per obtenir els béns que desitja es transforma en un consumidor. La demanda del mercat és la suma de les demandes individuals.

Factors condicionants

• El preu del bé pot modular la demanda. La demanda sol ser inversament proporcional amb el preu del producte o servei. Com més barat és, més se'n comprarà dins de certs límits. Tot i això hi ha límits condicionades per les necessitats i el tipus de producte: si per exemple el preu del pa és molt baix, no se'n comprarà molt més del que el la persona necessita. Depèn també de la natura del producte: és diferent per exemple per a productes alterables (fruita fresca) i productes que no (or, valors).
• El preu dels béns relacionats: béns complementaris (la demanda de cotxes també és influenciat pel preu de la gasolina) i béns substitutius (la demande de cotxes pot baixar si el transport públic és una alternativa).
• La renda disponible: la capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar i per tant, la quantitat de producte que un consumidor demana. Existeixen tres tipus de béns dins d'aquesta categoria; béns inferiors, béns normals, i béns de luxe.
• Les preferències del consumidor: Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants amb independència dels preus o de la renda.

La demanda reflecteix una intenció, mentre que la compra constitueix una acció. Teòricament, es pot expressar mitjançant una funció matemàtica, tot i que certs factors de l'equació romanen difícils per mesurar de manera objectiva.

• Qdx = és la quantitat demandada del bé o servei.
• P = preu del bé o servei.
• I = ingrés del consumidor o nivell de renda.
• G = gustos i preferències.
• N = nombre de consumidors.
• Ps = preu de béns substitutius.
• Pc = preu de béns complementaris.

La demanda pot ser expressada gràficament per mitjà de la corba de la demanda que relaciona el preu i la demanda.

En relació amb l'elasticitat, la demanda es divideix en tres tipus:

• Elàstica, quan l'elasticitat de la demanda és major que 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment superior a la del preu.
• Inelàstica, quan l'elasticitat de la demanda és menor que 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment inferior a la del preu.
• Elasticitat unitària, quan l'elasticitat de la demanda és 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment igual a la del preu.

Llei de la demanda

Relació negativa entre el preu i la magnitud de la demanda: La relació entre la quantitat demanada i el preu és inversa, això es reflecteix en el pendent negatiu de la corba de demanda, és a dir: a major preu ceteris paribus (romanent constant tota la resta), menor demanda i a menor preu, més demanda. Això es coneix amb el nom de Llei de la Demanda de Pendent Negativa. Cal tenir en compte que la variable independent és sempre el preu

Referències

1. «Demanda (economia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. McGraw Hill, p. 68.

Bibliografia

• Puchades-Navarro, Miguel A. Fonaments d'economia política : una introducció per a no economistes. València: Universitat de València, p. 298. ISBN 978-84-370-8648-4. 
• «L'oferta, la demanda i el mercat» (pdf) p. 67 ss. McGraw Hill.