Democratisch-Socialisten '70
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | DS'70  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit del Treball | ||||
| Creació | 4 abril 1970 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1r abril 1983 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Cambra de Representants dels Països Baixos (1971) | 8 / 150 | ||||
| Cambra de Representants dels Països Baixos (1972) | 6 / 150 | ||||
| Cambra de Representants dels Països Baixos (1977) | 1 / 150 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
.svg&lang=ca){kind=logo}
Democratisch-Socialisten '70 fou un partit polític neerlandès fundat el 4 d'abril de 1970 com una escissió del Partit del Treball, al que consideraven massa radical en economia i política internacional. Era una formació fortament anticomunista i proOTAN, fiscalment conservadora, partidària d'un pressupost equilibrat, de controlar l'emigració i restringir-la als procedents de Surinam. Va donar el seu suport a les polítiques mediambientals i volia potenciar el transport públic per a reduir el nombre de vehicles en circulació.
El juny de 1970, a causa de la posició antiamericana en la Guerra del Vietnam, els diputats laboristes Goedhart i Schuitemaker publiquen una Beginselverklaring (Declaració de Principis), on s'apropen ideològicament al Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, acusant al PvdA de mantenir postures pacifistes i anàrquiques irreals.[1] A les eleccions legislatives neerlandeses de 1971 va treure 8 escons i col·laborà amb el govern de Biesheuvel amb VVD, ARP, CHU i KVP i va obtenir dos ministeris, però provocà la seva caiguda el 1972 en negar-se a aprovar els pressupostos. A les eleccions de 1972 va perdre 2 escons i no formà part del govern de Joop den Uyl.
Des del començament s'hi formaren dues faccions: la socialdemòcrata, de Jan van Stuijvenberg, i anticomunista, de Frans Goedhart, que entraren en conflicte el 1975. Will Drees, el cap, decidí fer oposició a den Uyl i molts abandonaren el partit. A les eleccions de 1977 només va treure un escó, que va perdre el 1981. El 1983 es va dissoldre.
Referències
[modifica]