Descentralització

La descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central organització estatal unitària a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional.[1] En l'àmbit d'empresa, és la transferència sistemàtica de poder de decisió, de responsabilitat i d'autoritat a més d'una persona o a diversos òrgans.[2] Es diferencia de la delegació en el fet que es tracta d'un canvi estructural i no d'un traspàs eventual d'una funció o feina. No s'ha de confondre amb la deslocalització. En general, en qualsevol tipus d'organització o sistema, és un procés pel qual el poder es transfereix d'una unitat molt petita (que pot ser unipersonal) que el té en una gran concentració a diverses altres unitats, sigui per funcionalitat, distribució geogràfica o per repartiment de responsabilitats i decisió.

En els sistemes polítics, per exemple, la democràcia representa una descentralització de poder respecte a la monarquia, l'oligarquia o la dictadura, ja que, almenys teòricament, es distribueix la capacitat de decisió d'unes poques persones a tots els ciutadans. En els casos de, per exemple, colònies o administracions públiques centralistes, la descentralització permet gaudir dels serveis de la comunitat i de la capacitat de decisió i participació, per exemple, en els territoris que no pertanyen a la capital (per exemple, de fora de Barcelona, si parlem de Catalunya).

La descentralització sol ser poc desitjada en les entitats partidàries de la concentració de poder polític, de la uniformització i de la imposició d'uns pocs sobre els altres, mentre que en general és considerada positiva en les que valoren les diferències personals, curriculars (formació i experiència) i culturals, la creativitat i riquesa que això comporta o l'autonomia del poble.

En serveis socials, la descentralització és un principi que implica que les parts perifèriques tinguin més autonomia per prendre decisions i de gestió. Atesa la multicompetencialitat dels serveis socials, això s'hauria d'aplicar tant des de la comunitat autònoma (Generalitat de Catalunya) cap a les administracions locals (municipis, comarques i d'altres demarcacions supramunicipals), com des dels municipis cap als seus barris, districtes, zones, etc. que en formen part.

En tecnologia i internet[modifica]

Tecnologia de la Informació[modifica]

La tecnologia de la informació engloba els ordinadors i les xarxes informàtiques, així com les tecnologies de distribució de la informació com la televisió i els telèfons. S'inclou tota la indústria informàtica de maquinari, programari, electrònica, internet, equips de telecomunicacions, comerç electrònic i serveis informàtics.[3]

La tecnologia de la informació aplicada a les comunicacions del govern amb els ciutadans, sovint anomenada e-government, se suposa que recolza la descentralització i la democratització. S'han instituït diverses formes a la majoria de nacions del món.[4]

Tecnologia Blockchain[modifica]

En blockchain, la descentralització es refereix a la transferència del control i la presa de decisions d'una entitat centralitzada (individu, organització o grup d'aquestes) a una xarxa distribuïda. Les xarxes descentralitzades s'esforcen per reduir el nivell de confiança que els participants han de dipositar els uns en els altres i dissuadir la seva capacitat d'exercir autoritat o control els uns sobre els altres de manera que degraden la funcionalitat de la xarxa.[5]

Els protocols, aplicacions i registres descentralitzats (utilitzats a Web3[6][7]) podrien ser més difícils de regular per als governs, de manera similar a les dificultats per regular BitTorrent (que no és una tecnologia blockchain).[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Termcat Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. Entrada: Descentralització (Administració)
  2. ↑ Termcat Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. Entrada: Descentralització (Economia. Empresa.)
  3. ↑ Chandler, Daniel & Munday, Rod (January 2011), "Information technology", A Dictionary of Media and Communication (first ed.), Oxford University Press, ISBN 978-0-19-956875-8, <http://www.oxfordreference.com/views/ENTRY.html?subview=Main&entry=t326.e1343>. Consulta: 1r agost 2012 (subscripció necessària)
  4. ↑ G. David Garson, Modern Public Information Technology Systems: Issues and Challenges, IGI Global, 2007, p. 115–20 Arxivat 2016-05-19 a Wayback Machine., ISBN 978-1599040530
  5. ↑ Anderson, Mally «Exploring Decentralization: Blockchain Technology and Complex Coordination» (en anglès). Journal of Design and Science, 07-02-2019.
  6. ↑ Gururaj, H. L.; Manoj Athreya, A.; Kumar, Ashwin A. [et al.].. «Blockchain». A: Cryptocurrencies and Blockchain Technology Applications, 2020, p. 1–24. DOI 10.1002/9781119621201.ch1. ISBN 9781119621164. 
  7. ↑ «Crypto Marketing Agencies». [Consulta: 10 abril 2020].
  8. ↑ McGinnis, John; Roche, Kyle «Bitcoin: Order Without Law in the Digital Age». Indiana Law Journal, vol. 94, 4, October 2019, pàg. 6.