Per desenvolupament personal, o creixement personal, s'entén l'actualització de les potencialitats humanes (psicològiques i espirituals) que la persona pot fer més enllà del seu desenvolupament natural en funció de l'edat. Amb el treball de creixement personal la persona aprèn, a través de la consciència de si mateix, a aprofitar les seues possibilitats de pensar, sentir i actuar per a:
És un treball diferent del que pot fer-se amb la psicoteràpia, destinada aquesta a resoldre problemes puntuals concrets. No obstant això, de vegades ambdós tipus de treball coincideixen i es complementen.
Es podria dir que la psicoteràpia tracta d'ordenar una mica que està desordenat, és a dir, és el pas de la desorganització a l'organització, del caos a l'equilibri, mentre que el creixement personal tracta d'arribar a la plenitud, és a dir, una vegada que ja es té l'organització i l'equilibri desenvolupar la pròpia capacitat per al goig, la vitalitat i la creativitat.
Una metàfora que pot ajudar a diferenciar el treball de psicoteràpia del treball de creixement personal, és imaginar que cada persona té el seu propi jardí i és responsable de cuidar-lo. El treball de psicoteràpia consisteix a netejar-lo de pedres, matolls i dolentes herbes, remoure la terra, tapar els clots, etc., o siga, a deixar el terreny en bones condicions, mentre que el treball de creixement personal consisteix en, estant ja net el terreny, regar i cuidar tan bé com siga possible les plantes i flors perquè cresquen sanes i belles, expressant tota la seua bellesa per a delit propi i dels altres.
Classificant-les en funció del que cada tècnica tendeix a potenciar tot i que és possible que cadascuna d'ella actuar en major o menor mesura en els altres camps: