Detour | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Edgar George Ulmer |
Protagonistes | |
Guió | Martin Mooney |
Música | Leo Erdody |
Fotografia | Benjamin H. Kline |
Distribuïdor | Producers Releasing Corporation i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1945 |
Durada | 67 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Detour (en) |
Gènere | cinema de ficció criminal, drama, cinema negre i pel·lícula basada en una novel·la |
Desviació (títol original en anglès: Detour) és una pel·lícula negra dirigida per Edgar George Ulmer el 1945. Originalment de sèrie B, rodada en sis dies amb un petit pressupost, la pel·lícula recull lloances a través dels anys i ara és tinguda en gran estima. Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima de Martin Goldsmith per ell mateix i Martin Mooney; aquesta pel·lícula atapeïda (68 min) va ser produïda per Producers Releasing Corporation (PRC). Ha estat doblada al català.[1]
Un pianista de bar, Al Roberts, marxa en autoestop a reunir-se amb la seva promesa a Califòrnia. A la carretera, un desconegut en descapotable l'agafa. Havent agafat el volant, Al s'atura per posar la capota sota la pluja i descobreix que el propietari del cotxe és mort mentre dormia. Espantat, llança el cos i torna a agafar de pressa la carretera. S'atura per agafar una autoestopista, Vera, però aquesta amenaça de denunciar-ho per presumpte homicidi a menys que assumeixi la identitat del mort per tocar una herència...[2]
Obligat per les preses per manca de pressupost Edgar George Ulmer va prendre la decisió de privilegiar la narració a costa de la continuïtat. Un exemple notable és la inversió visual de les seqüències d'autoestop. Amb l'objectiu d'atorgar el periple de Nova York a Los Angeles de l'heroi al moviment de dreta a l'esquerra a través de la pantalla, nombrosos plans van ser rodats amb mirall. Cosa que fa aparèixer els cotxes al costat esquerre de la carretera i que l'autoestopista pugi del costat del conductor.
El codi de censura de l'època exigia que els homicides passessin per la justícia a totes les pel·lícules produïdes, i Ulmer va haver de satisfer els censors acabant la seva pel·lícula amb la detenció del desafortunat autoestopista després l'haver-ho predit ell mateix.
« | I know. Someday a car will stop to pick me up that I never thumbed. Yes, fate, or some mysterious force can put the finger on you or me for no good reason at all[3] | » |