Deucalió (fill de Prometeu)

Deucalió

Deucalió i Pirra (gravat de Virgil Solis per a Les Metamorfosis d'Ovidi).
Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Pirra
Mare	Clímene (filla d'Oceà) i Axiotea (esposa de Prometeu)
Pare	Prometeu
Fills	Hel·len, Amficcíon, Amficcíon (epònim), Oresteu, Tia, Melanto, Protogenia, Hemònia, Càndib i Pandora
Germans	Fedra
Altres
Part de	Deucalió i Pirra

Segons la mitologia grega, Deucalió (en grec antic: Δευκαλίων) va ser fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Juntament amb la seua cosina i esposa Pirra, filla d'Epimeteu i Pandora, es va salvar del diluvi amb què Zeus decidí exterminar la humanitat pervertida. Seguint el consell de Prometeu, van construir una «arca», un gran cofre, i s'hi van ficar. Van surar durant nou dies i nou nits pel damunt de les aigües, i al desè dia van embarrancar al cim del Parnàs. Llavors van consultar Hermes, enviat per Zeus, que els va oferir de concedir-los-hi el desig que volguessin i Deucalió va demanar de tenir companyia. Zeus els va dir: «Cobriu-vos el cap i llanceu pel darrere els ossos de la vostra mare». Després de meditar el sentit d'aquestes paraules, van arribar a la conclusió que la seua mare era la terra, i les pedres els seus ossos. Van obeir, i les pedres llançades per Deucalió es van convertir en homes i les de Pirra dones, que van repoblar la terra.^[1]

Vegeu també

• Noè
• Diluvi universal

1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 135-136. ISBN 9788496061972. 

   Referències

   Bibliografia

   • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 63-64 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209) ISBN 84-297-4146-1