El Diagrama de Wiggers és un diagrama usualment utilitzat en fisiologia cardíaca.
L'eix X s'utilitza per mesurar el temps, mentre que l'eix Y conté tot el següent en una sola finestra per aprendre a diferenciar la importància que tenen els diferents estudis del cor:
Demostrant la variació coordinada d'aquests valors, es torna més fàcil observar la relació entre aquests valors en el cicle cardíac.
El diagrama pren el seu nom pel Dr Carl J. Wiggers, M.D.. Se l'anomena freqüentment de forma incorrecta com a "Diagrama de Wigger".[1]
Fase | ECG | Sorolls cardíacs | Vàlvula aòrtica | Vàlvula Mitral | |
A | Sístole auricular | P | S4 * | Tancada | Oberta |
B | Sístole ventricular - Contracció isovolumètrica | QRS | S1 ("lub") | Tancada | Tancada |
C1 | Sístole ventricular - Ejecció 1 | - | Oberta | Tancada | |
C2 | Sístole ventricular - Ejecció 2 | T | Oberta | Tancada | |
D | Diàstole ventricular - Relaxació isovolumètrica | - | S2 ("dub") | Tancada | Tancada |
E1 | Diàstole ventricular - Ompliment ventricular 1 | - | S3 * | Tancada | Oberta |
E2 | Diàstole ventricular - Ompliment ventricular 2 | - | Tancada | Oberta |
Fixeu-vos que durant la contracció i la relaxació isovolumètrica, totes les vàlvules cardíaques són tancades. En cap moment són obertes totes les vàlvules cardíaques.