Diana Pinto
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 (74/75 anys) París |
| Formació | Universitat Harvard |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora, escriptora |
| Família | |
| Cònjuge | Dominique Moïsi |
Diana Pinto (1949) és una historiadora i escriptora estatunidenca, resident a París.
Biografia
[modifica]Filla de pares jueus italians, es va formar als Estats Units i es va graduar a la Universitat Harvard, on es va doctorar en Història Contemporània Europea.
Després de la caiguda del mur de Berlín, es va convertir en la redactora en cap de Belvédère, la primera crítica paneuropea de França per a un públic general. També va treballar com a consultora de la Direcció Política del Consell d'Europa amb seu a Estrasburg per als seus programes de societat civil a Europa de l'Est i a l'antiga Unió Soviètica.
Ha estat becària Fulbright, membre del American Council of Learned Societies, del Collegium Budapest a Hongria i del Fòrum Einstein de Potsdam. És membre fundadora del Consell Europeu de Relacions Exteriors.
Com a membre sènior i membre de la junta directiva de l'Institut de Recerca en Polítiques Jueves (Londres),[1] ha treballat en un projecte de "Veus jueves per a la res publica europea".[2]
Està casada amb el politòleg francès Dominique Moïsi.
Publicacions
[modifica]Entre d'altres, Diana Pinto va publicar un lectura sobre Sociologia italiana contemporània (1981) i el llibre autobiogràfic Entre deux mondes (Entre dos mons, 1991). Ha impartit àmpliament conferències sobre qüestions transatlàntiques i sobre la vida jueva a l'Europa contemporània com a capítol crucial dels desafiaments pluralistes del continent. Els seus articles s'han publicat a tot l'Europa de l'Est i de l'Oest.
El 1996 va publicar un document polític debatut internacionalment sobre A new Jewish identity for post-1989 Europe (Una nova identitat jueva per a l'Europa posterior al 1989),[3] que afirmava que l'Europa posterior a la Guerra Freda es podria convertir "en el tercer pilar d'una identitat jueva mundial a les cruïlles d'un passat interpretat recentment i futur democràtic i pluralista".[4]
El 2013, Harvard University Press va publicar el retrat psicològic i simbòlic de Pinto sobre la societat israeliana "postmoderna", Israel Has Moved (Israel s'ha mogut).[5]
Bibliografia parcial
[modifica]- Contemporary Italian Sociology. A Reader. Cambridge University Press, Cambridge 1981, ISBN 0-521-23738-6
- Entre deux mondes. Édition Odile Jacob, Paris 1991, ISBN 2-7381-0132-1
- The great European sea change. Dædalus 121, 4 (1992), 129–150.
- Israël a déménagé. Editions Stock, Paris 2012, ISBN 978-2-234-07321-0
- The Jewish World's Ambiguous Attitude toward European Integration. A: Sharon Pardo i Hila Zahavi (Ed.): The Jewish Contribution to European Integration. Lexington Books, Lanham MD 2019, ISBN 978-1-7936-0319-7
Referències
[modifica]- ↑ See JPR Board of Directors.
- ↑ See Voices for the Res Publica. The Common Good in Europe. A pan-European project, Institute for Jewish Policy Research, 2007.
- ↑ A new Jewish identity for post-1989 Europe Arxivat 6 June 2011[Date mismatch] a Wayback Machine., JPR policy paper 1/1996. For a recent German debate on Pinto's thesis, see Judentum in Europa heute, Deutschlandradio Kultur, 7 May 2010.
- ↑ Nachrichten, Jüdische. «Diana Pinto - European Jewish Identity».
- ↑ «Israel Has Moved — Diana Pinto» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- El CV de Diana Pinto a The Minda de Gunzburg Center for European Studies at Harvard University
- Towards European Jewish Identity, HaGalil, sense data
- Potsdamer Platz versus Aschenbach. Two paradigms of Jewish life in Europe, European Association for Jewish Culture, 2002