Diclorometà

Infotaula de compost químicDiclorometà

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Nom curtDCM Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular83,953 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolcarcinogen ocupacional i cancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCH₂Cl₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(Cl)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,33 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat2 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,6 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−95 °C
−95 °C
−95,14 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició40 °C (a 760 Torr)
40 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,6 D Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor350 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat13 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat23 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps85,75 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini433,75 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició sostre0 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
IDLH7.981 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Potencial d'escalfament global11 Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
líquid inflamable Modifica el valor a Wikidata

El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH2Cl2. És un líquid incolor volàtil amb una aroma moderadament suau i que és molt usat com solvent. Encara que no és miscible amb aigua ho és amb molts solvents orgànics.[1]

Història

[modifica]

El DCM es va preparar primer pel químic Henri Victor Regnault (1810–1878), qui el va aïllar d'una mescla de clorometà i de clor que havia estat exposat a la llum solar.

Producció

[modifica]

El DCM es produeix per reacció ja sigui amb el clorur de metil o el metà amb gas clor a 400–500 °C.

CH₄ + Cl₂CH₃Cl + HCl
CH₃Cl + Cl₂ → CH₂Cl₂ + HCl
CH₂Cl₂ + Cl₂ → CHCl₃ + HCl
CHCl₃ + Cl₂ → CCl₄ + HCl

El producte d'aquests processos és una mescla de clorur de metil, diclorometà, cloroform, i tetraclorur de carboni. Aquests compostos se separen per destil·lació.

Usos

[modifica]

El DCM és útil en molts processos químics. Pels problemes en la salut s'han cercat alternatives per aquestes aplicacions.[1]

S'ha fet servir en pintures i com desgreixant. També en la descafeïnació del cafè i del te i per preparar extractes de saboritzants.[2] Altres usos són per extreure la calor de petites diferències de temperatures, utilitzat per exemple en joguines com l'ocell que beu. També en certs plàstics.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 M. Rossberg et al. "Chlorinated Hydrocarbons" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
  2. Office of Environmental Health Hazard Assessment. «Dichloromethane». Public Health Goals for Chemicals in Drinking Water. California Environmental Protection Agency, September 2000.

Enllaços externs

[modifica]