Diego Ortiz

Plantilla:Infotaula personaDiego Ortiz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1510 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1570 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, gambista, musicòleg, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola d'arc Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: cd3b9270-42fe-4146-ad4a-1916bba478d3 Discogs: 833194 IMSLP: Category:Ortiz,_Diego Allmusic: mn0001803826 Modifica el valor a Wikidata

Diego Ortiz (c.1510 – Roma ? c.1576) fou un compositor, gambista i teòric musical espanyol de l'època del Renaixement.

Biografia

[modifica]

Se sap poc de la seva vida i se n'ignoren les dates de naixement i de mort. Va néixer a Toledo i probablement i, fins fa poc, se suposava que va morir a Nàpols. No obstant recents troballes el situen entre 1572 a 1576 a Roma com a "Famigliare" al servei de la família Colonna, esmentat en les nòmines corresponents des de abril de 1572 fins a setembre de 1576.[1]

Sabem que a l'any 1553 residia al virregnat de Nàpols i cinc anys després, el 1558, assumia les funcions de mestre de capella de la capella de Nàpols que hi mantenia el virrei, el tercer Duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo. L'any 1565 encara tenia el mateix càrrec. El seu successor al capdavant de la Capella Reial napolitana el 1570 va ser Francisco Martínez de Loscos. Altre estudi recent[2] suggereix que Diego Ortiz podria haver servit com a model per a un dels personatges a la famosa obra de Paolo Caliari Veronés Els casaments de Canà, recolzant-se en el conjunt instrumental representat pel pintor, la propera data d'edició d'Ortiz de la seva Musices liber primus a Venècia, la llarga confusió i atribució errònia del personatge representat al llenç fins als nostres dies, i la sorprenent semblança del personatge pintat amb l'únic retrat gravat del músic.[3]

Obres

[modifica]
Ortiz en les Bodes de Cana
Retrats de Diego Ortiz del seu "Trattado de Glossas" (esquerra) i de "Les noces de Canà" de Veronese (dreta) segon viola-gambista desconegut

Diego Ortiz publicà dos llibres de música al llarg de la seva vida: el "Tratado de Glosas", el 1553, i el "Musices liber primus", l'any 1565.

Tratado de Glosas

[modifica]

És un llibre de música per a viola d'arc i clavecí. Fou publicat el 10 de desembre de 1553 a Roma. El seu nom complet era "Trattado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz". Fou dedicat al baró de Riesy, Pedro de Urries, i va aparèixer simultàniament en dues versions, una en castellà i una altra en italià; aquesta darrera portava per títol "Glose sopra le cadenze et altre sorte de punti in la música del violone".

Musices liber primus

[modifica]

És una col·lecció de polifonia religiosa publicada a Venècia l'any 1565. El títol complet era "Musices liber primus hymnos, Magnificas, Salves, motecta, psalmos". Conté 69 composicions escrites per a entre 4 i 7 veus, basades en obres del repertori gregorià.

Referències

[modifica]
  1. Morucci, Valerio. Baronial Patronage of Music in Early Modern Rome. First edition, 2018. ISBN 978-1-315-30487-8. 
  2. Lafarga, Manuel. Il Veronese and Giorgione in concerto : Diego Ortiz in Venice = Il Veronese y Giorgione en concierto : Diego Ortiz en Venecia. 2nd Edition from the 2017 Original Edition, 2018. ISBN 978-84-09-07020-6. 
  3. Lafarga, M.; Chafer, T.; Navalón, N.; Alejano, J. (2018). «6 (Tabla 1)». Il Veronese and Giorgione in concerto: Diego Ortiz in Venice. El Veronés y Giorgione en concierto: Diego Ortiz en Venecia. (en español/English). Cullera VLC, Spain: L. & S. Eds. Edición Bilingüe. p. 108-111. ISBN 978-84-09070206. Consultado el 23 de noviembre de 2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Historia de la música española. Tomo 2. Desde el ars nova hasta 1600. Samuel Rubio. Alianza Editorial. 1983. (Pags. 147-148, 233-235)
  • Article de Jordi Savall al llibret del CD Diego Ortiz. Recercadas del trattado de Glosas. Astrée. 1989