Diencèfal

Infotaula anatomiaDiencèfal
Secció sagital mitja de l'encèfal (continuada caudalment amb 9: medul·la espinal). Un contorn blau assenyala el sistema ventricular.

1. Cervell: 2. Telencèfal, 3. Diencèfal.
4. Tronc de l'encèfal: 5. Mesencèfal, 6. Protuberància, 7. Bulb raquidi.

8. Cerebel.
Detalls
Llatídiencephalon Modifica el valor a Wikidata
Part deprosencèfal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD004027 Modifica el valor a Wikidata
TAA14.1.03.007
A14.1.08.001 Modifica el valor a Wikidata
THH3.11.03.5.00001
FMAModifica el valor a Wikidata 62001 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.807
EB Onlinescience/interbrain Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics de neuroanatomia

El diencèfal és la part central del cervell, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l'hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el telencèfal amb el tronc de l'encèfal.

Parts

[modifica]
  • Hipòfisi
  • Hipotàlem: Forma el terra del tàlem, on es localitza la hipòfisi, glàndula amb funció neuroendocrina, que regula el funcionament de tot el sistema hormonal. A més, l'hipotàlem controla les funcions viscerals autònomes i impulsos sexuals i constitueix el centre de la gana, de la sed i del son.
  • Subtàlem: Aquí es troben els nuclis vermells i la substància negra.
  • Tàlem: Està format per dues masses voluminoses situades sota els hemisferis cerebrals. Constitueix la via d'entrada per a tots els estímuls sensorials excepte l'olfactiu. Està connectat amb l'escorça i filtra els estímuls que arriben a ella i és el centre on resideixen les emocions i sentiments.
  • Epitàlem
  • Metatàlem: Està constituït pel cos geniculat intern i el cos geniculat extern en cada costat. El cos geniculat intern actua com una estació de retransmissió dels impulsos nerviosos entre el peduncle inferior i l'escorça auditiva. El cos geniculat extern s'acomoda les terminacions de les fibres de la via òptica.