Diest

Diest

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat
Localització
50° 59′ 06″ N, 5° 03′ 04″ E / 50.985°N,5.051°E / 50.985; 5.051
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Brabant Flamenc
Districte	districte de Lovaina
Capital	Diest
Conté la subdivisió	Deurne ^(en) Kaggevinne ^(en) Molenstede Schaffen ^(en) Webbekom ^(en)
Població humana
Població	23.824 (2018) (409,35 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès (oficial)
Geografia
Part de	Brabant Flamenc
Superfície	58,2 km²
Banyat per	Dèmer
Limita amb	Kortenaken Zichem Halen Bekkevoort Scherpenheuvel-Zichem
Dades històriques
Esdeveniment clau 13 novembre 1798 Setge de Diest
Organització política
• Mayor of Diest ^(en)	Christophe De Graef (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	3290, 3294, 3293 i 3981
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	011 i 013
Altres
Agermanament amb	Aurenja
Lloc web	diest.be

Diest és un municipi belga a la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Diest, Deurne, Schaffen, Webbekom, Kaggevinne i Molenstede. Limita al nord-oest amb Zichem, al nord amb Engsbergen, al nord-est amb Beringen (Limb), a l'oest amb Scherpenheuvel, a l'est amb Zelem, al sud-oest amb Bekkevoort, al sud amb Loksbergen i al sud-est amb Halen.

Durant segles, el riu Dèmer va ser l'artera comercial de la ciutat. El 1960 va quedar no navegable i s'havia convertit en una claveguera a cel obert que inundava la ciutat sempre quan plovia. Es va desviar fora de la ciutat i l'antiga llera es va terraplenar amb sorra, runa i residus domèstics. On corria l'aigua, es van fer carrers i aparcaments.^[1] El 2006 es va decidir de reobrir el curs històric del riu. L'obra va començar el 2012 i es va acabar el 2016.^[1] Durant les obres es van descobrir moltes artefactes arqueològics interessants, com ara una resclosa, proteccions de riba fetes de pedra i fusta i una antiga escala de cavalls. Aquestes restes històriques es van integrar al «nou Dèmer».^[1]

Burgmestres

• Rochus-Felix Tielens (1812-1817)
• Henri van den Hove (1817-1830)
• Jan Schenaerts (1830-1836)
• Jean Cantillion (1836-1843)
• Louis Smackers (catòlic) (1843-1849)
• Jean-Henri Peeters-Lowet (liberal) (1849-1867)
• Michel Theys (liberaal) (1867-1904)
• Edward Robeyns (katholiek) (1904-1921)
• Omer Vanaudenhove (PVV) (1946-1955)
• Fernand Hermans (CVP)
• Gerard Hanssen (PVV)
• Omer Vanaudenhove (PVV) (1974-1976)
• Jean Van de Kerckhof (PVV) (1978-1988)
• Hugo Marsoul (CVP) (1989-2000)
• Tony Smets (VLD) (2001-2006)
• Jan Laurys (DDS) (2007-)

Persones

• Marieke Vervoort (1979-2019) atleta paralímpica
• Jan Berchmans (1599-1621) sant jesuïta

Referències

1. Heraanleg Demer, 2016, p. 4.

Bibliografia

• Michiel van Peteghem. Heraanleg Demer door Diest. Rivier doet de stad herademen (en neerlandès). Aalst: Vlaamse Milieumaatschappij, 2016, p. 34.