El diferencial autoblocant [1] limita la possibilitat que una roda giri lliure respecte a l'altra segons un tarat fix predeterminat, és a dir, només s'anul·la part de l'efecte diferencial.
Al seu torn, poden ser de diversos tipus:
Mecànic, en què una molla fa actuar un mecanisme que augmenta el fregament intern, limitant l'efecte diferencial quan es detecta diferència de gir entre els semieixos
Mecànic, mitjançant engranatges especials, amb el sistema Torsen
Mecànic, mitjançant un visco-acoblador tipus Ferguson.
Electrònics, que utilitzen els sensors del sistema ABS i frenen les rodes que perden adherència (alguns també limiten momentàniament la potència del motor) perquè es mantingui la capacitat de tracció.