Dignitat

Per a altres significats, vegeu «dignitat (títol)».

La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte,[1] de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres.[2] Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana.[3] Ser digne és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a l'Ètica a Nicòmac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.

Per Immanuel Kant, les persones son fins pròpiament per ells mateixos i són objecte de respecte. El tracte digne a persones i éssers racionals[4] és un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.[5]

La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.

Història

[modifica]

L'origen del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'espècie humana per a les religions monoteistes, per les quals l'home és una criatura creada per la divinitat i posseeix ànima, a diferència d'altres éssers vius.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari General de la Llengua Catalana. 5a. Barcelona: EDHASA, 1968, p. 608. Dipòsit Legal. B. 39217-67. 
  2. ↑ «Declaració Universal de Drets Humans». Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), 10-12-1948, pàg. 6.
  3. ↑ «Civic virtue (virtud cívica)» (en anglès). Encyclopedia Britannica, 2013. [Consulta: 12 setembre 2021].
  4. ↑ Sandel, Michael J. Justicia ¿Hacemos lo que debemos? (en castellà). 4a. Barcelona: Random House Mondadori, 2013, p. 141. ISBN 978-84-9989-414-0. 
  5. ↑ Kant, Immanuel. Fundamentación de la metafísica de las costumbres (en castellà). 14a. Madrid: Espasa, 1999, p. 103 (Austral). ISBN 84-239-1940-4. 
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.