El dinos (del grec δῖνος ‘gir, remolí’, plural δῖνοι) és un atuell d'aspecte globular semblant a un calder sense anses i el fons convex del qual se subjectava amb un suport vertical o petit pedestal.[1][2]
De moda durant l'època arcaica, va caure en desús pel fet que la major part de la superfície no era apta per a la decoració figurativa, tot i que es va continuar fabricant almenys fins a finals del IV ae. El seu auge es donà entre els segles VII i VI ae.[3]
Per la seua forma i ús ritual en les cerimònies matrimonials, s'associa al lebes i la seua varietat, el lebes gàmic.
↑Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería (en espanyol). Cádiz: Agrija Ediciones, 2008, p. 95. ISBN 84-96191-07-9.
↑Carmen Padilla Montoya, Equipo Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionario de materiales cerámicos (en espanyol). Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 8436936388.
↑; Borrás; Fatás CabezaDiccionario de términos de arte (en espanyol). Madrid: Anaya, 1993, p. 112. ISBN 84-7838-388-3.