Dionea
Dionaea muscipula  | |
|---|---|
 Fulles de la dionea | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 39636 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Droseraceae |
| Gènere | Dionaea |
| Espècie | Dionaea muscipula J.Ellis, 1768 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Exautor | Sol. |
| Distribució | |
.svg) | |
.svg){kind=icon}
La dionea (Dionaea muscipula) és una planta de la família de les droseràcies i de l'ordre de les cariofil·lals. També és coneguda com a venus atrapamosques, diana atrapamosques o simplement atrapamosques. Dionea és un gènere monotípic.[1]
El nom és inspirat en la deessa Dione, mare d'Afrodita.[2]
Descripció
[modifica]És una planta carnívora amb un sistema d'atrapar insectes molt característic: plega ràpidament les fulles quan un insecte s'hi posa.[3] És l'única espècie del gènere Dionea. Les flors són generalment blanques i les fulles poden variar del verd al roig.
La planta té una roseta d'entre 4 i 7 fulles que surten d'una part bulbosa que és una tija subterrània. Aquestes fulles tenen forma de parany i es poden tancar mitjançant un mecanisme que entra en acció al tocar algun dels tres pèls sensitius de cada lòbul.[4] L'interior d'aquestes fulles pot ser de colors vius. La digestió de l'insecte pot durar fins a deu dies.
Varietats
[modifica]En ser una planta comercialment exitosa, tot i ser monotípica, el cultiiu intensiu com a planta de jardineria, ha donat lloc a nombrosos cultivars. El 2022 se n'havien registrat 130.[5]
Distribució
[modifica]La planta és originària exclusivament dels aigumolls de Pocosin dels estats americans de Carolina del Nord i del Sud, en un radi d'uns cent quilòmetres de la ciutat de Wilmington. Està naturalitzat al nord-oest de Florida.[6]
Estat de conservació
[modifica]Durant molt de temps l'espècie va ser amenaçada per la destrucció de l'hàbitat per l'assecament dels aiguamolls i sobretot per la collita incontrolada per la venta com a planta d'interior. Aquesta amenaça va ser aturat quan l'estat de la Carolina del nord la va protegir[7] i que alhora se'l va començar a conrear i multiplicar per al comerç. Tot i això, segons al Llibre Vermell de la UICN roman catalogat com a vulnerable.[8]
Ús com a planta de jardí
[modifica]El seu caràcter carnívor en fa una planta d'interior o de jardí molt atractiu, a tal punt que va conduir gairebé a l'extinció en la natura.[8] Fa menester un temps de latència a l'estació freda,[2] doncs no li agrada hibernar a l'interior amb calefacció, tot i que no suporta pas el gel. S'ha de recrear un substrat que s'assembla al sól pantanós i humid del seu hàbitat natural. Fa menester aigua de reg amb poc o gaire calç o clor.[2] Li agrada un substrat d'esfagnes, sorra i vermiculita. Millor no abonar-la. Es pot multiplicar amb esqueixos de les fulles. Si no en capta, se'l pot nodrir de tant en tant amb una mosca petita.
Referències
[modifica]- ↑ «dionea». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carrau, Mª José; Ibáñez Arnau i Pepa Rey Martí, Olga; Rey Martí, Pepa «Un jardí de carnívores». Mètode, 15-02-2013.
- ↑ El Jardí botànic de la Universitat de València. València: Universitat de València, 2001, p. 83. ISBN 84-370-5227-0.
- ↑ Yoel Forterre, Jan Skotheim, Jacques Dumais, L. Mahadevan, How the Venus flytrap snaps, Nature, Macmillan Journals, London 2005, 433 (27. Januar), p. 421
- ↑ «Registered Dionaea Cultivars» (en anglès). CP Names Database. International Carnivorous Plant Society. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «PlantAtlas.org» (en anglès). USF Water Institute. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Hog Branch Ponds» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Schnell, D.; Catling, P.; Folkerts, G.; Frost, C.; Gardner, R.; et alii «Venus Flytrap Dionaea muscipula» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2000.RLTS.T39636A10253384.en.
Bibliografia
[modifica]- Harikesh, Padinhare Cholakkal; Yang, Chi-Yuan; Tu, Deyu; Gerasimov, Jennifer Y.; Dar, Abdul Manan «Organic electrochemical neurons and synapses with ion mediated spiking» (en anglès). Nature Communications, 13, 1, 22-02-2022, pàg. 901. DOI: 10.1038/s41467-022-28483-6. ISSN: 2041-1723. PMC: PMC8863887. PMID: 35194026.
- Palfalvi, Gergo; Hackl, Thomas; Terhoeven, Niklas; Shibata, Tomoko F.; Nishiyama, Tomoaki «Genomes of the Venus Flytrap and Close Relatives Unveil the Roots of Plant Carnivory» (en anglès). Current Biology, 30, 12, 6-2020, pàg. 2312–2320.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2020.04.051. PMC: PMC7308799. PMID: 32413308.
- Piacente, Pablo Javier «Integren una neurona orgànica artificial en una planta viva». Super Deporte, 22-02-2023.
- Rodés, Andrea «Comprar plantes carnívores per internet». Ara Emprenem, 02-02-2014.
Enllaços externs
[modifica]- «Discovery explains how the Venus Flytrap snaps» (en anglès), 27-01-2005.
- «How Venus Flytraps Work» (en anglès). Howstuffworks. [Consulta: 20 desembre 2022].
