Discòrdies a la carta

Infotaula de pel·lículaDiscòrdies a la carta
Grumpier Old Men Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHoward Deutch Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Walter Matthau
Jack Lemmon
Ann-Margret
Sophia Loren
Ann Morgan Guilbert
Burgess Meredith
Daryl Hannah
Kevin Pollak
Max Wright Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJohn Davis Modifica el valor a Wikidata
GuióMark Steven Johnson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlan Silvestri Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTak Fujimoto Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMaryann Brandon Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena22 desembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i buddy film Modifica el valor a Wikidata
Temavellesa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMinnesota Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0113228 FilmAffinity: 720053 Allocine: 43979 Rottentomatoes: m/grumpier_old_men Letterboxd: grumpier-old-men Mojo: grumpieroldmen Allmovie: v135506 TCM: 77025 Metacritic: movie/grumpier-old-men TV.com: movies/grumpier-old-men AFI: 59908 TMDB.org: 15602 Modifica el valor a Wikidata

Discòrdies a la carta (títol original: Grumpier Old Men) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Howard Deutch, estrenada l'any 1995. Ha estat doblada al català.[1] És continuació del film Dos vells rondinaires. Aquest film és de la sèrie de films que reuneixen Jack Lemmon i Walter Matthau.

Argument

[modifica]

Després del matrimoni de John i d'Ariel, Max es troba més sol que mai. Jacob li anuncia que hauria de trobar algú. Hostil amb aquesta idea, Max canvia ràpidament de parer quan coneix la bella Maria, nova gerent del magatzem de pesca al costat del llac, i que vol convertir en un restaurant italià. John i Max fan de tot per fer-la marxar, però Maria els declararà la guerra.[2]

Repartiment

[modifica]

Crítica

[modifica]
  • "Divertida, guió àgil. Val la pena només per la conversa entre pare i fill sobre la inexplicable supervivència del més ancià" [3]
  • "Sense més al·licients que la diàfana presència del pur talent: amb això n'hi ha prou"[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Discòrdies a la carta». esadir.cat.
  2. ↑ «Grumpier Old Men». The New York Times.
  3. ↑ Casanova, María «Grumpier Old Men». Cinemanía.
  4. ↑ Martínez, Luis «Grumpier Old Men». El País.