Disfàgia

Disfàgia

Tipus	malaltia de l'esòfag, pharyngeal diseases ^(en) i símptoma de la gola
Especialitat	logopèdia i foniatria
Classificació
CIM-11	MD93
CIM-10	R13
CIM-9	438.82, 787.2
CIAP	D21
Recursos externs
DiseasesDB	17942
MedlinePlus	003115
eMedicine	2212409
Patient UK	dysphagia
MeSH	D003680
UMLS CUI	C0392678

La disfàgia és el terme mèdic per al símptoma de l'alteració en la deglució. És altament prevalent i pot ocasionar complicacions greus com la desnutrició i la pneumònia per aspiració. Tot i classificar-se en "símptomes i signes" a la CIM-10, el terme s'utilitza de vegades com una malaltia per dret propi.^[1]

Es deriva de l'arrel grega dis- que significa 'dificultat' o 'disfunció', i -fàgia que significa 'menjar'. És una sensació que indica la dificultat en el pas de sòlids o líquids des de la boca a l'estómac. La disfàgia es distingeix d'altres símptomes com l'odinofàgia (que es defineix com dolor en empassar) i la sensació d'un nus a la gola. La disfàgia psicògena es coneix com a fagofòbia.

Tipus

La disfàgia és classificada en dos tipus principals:

1. La disfàgia orofaríngia. Els pacients tenen problemes per transferir aliments de la boca a la faringe i a l'esòfag, en iniciar el procés de deglució involuntària.^[2] La disfàgia es localitza a nivell orofaringi o esofàgic.^[3] Suposa aproximadament el 80% dels diagnòstic de disfàgia. Comprèn alteracions de la deglució d'origen en la cavitat oral, faringe, laringe o de l'esfínter esofàgic superior. Presenten més risc de patir disfàgia orofaríngia: les persones d'edat avançada, els pacients amb malalties neurològiques o neurodegeneratives i els pacients amb malalties de cap i coll.^[4]
2. La disfàgia esofàgica. La dificultat per la deglució comença alguns segons després d'iniciar la ingesta i suposa una sensació d'ennuegament o impossibilitat pel pas del bol alimentari situat a la regió retroesternal (darrere l'estèrnum) o a nivell de l'articulació esternoclavicular (articulació entre l'estèrnum i la clavícula).^[5]

La disfàgia funcional es defineix en alguns pacients que no tenen una causa orgànica per a la disfàgia.

Causes

Disfàgia orofaríngia

• Accident vascular cerebral
• Esclerosi múltiple
• Miastènia gravis
• Malaltia de Parkinson i parkinsonisme
• Esclerosi lateral amiotròfica
• Paràlisi de Bell
• Paràlisi bulbar i paràlisi pseudobulbar
• Xerostomia
• Radiació
• Neoplàsies malignes del coll
• Neurotoxines (per exemple, verí de serp)
• Faringitis, etc.

Disfàgia esofàgica

Les causes de la qual poden dividir-se en causes funcionals i mecàniques.

• Entre les funcionals, es troben:
  • Acalàsia
  • Miastènia gravis
  • Paràlisi bulbar o pseudobulbar

• Entre les mecàniques, trobem:
  • Esofagitis pèptica
  • Càncer d'esòfag o Càncer de càrdies
  • Compressió externa de l'esòfag, com ara l'obstrucció dels ganglis limfàtics i dilatació auricular esquerra en l'estenosi mitral
  • Candidosi esofàgica
  • Bossa faríngia (diverticle de Zenker)
  • Leiomioma esofàgic
  • Esclerodèrmia sistèmica

La disfàgia esofàgica és gairebé sempre causada per patologies en zones de l'esòfag o adjacents, tot i que de vegades la lesió pot localitzar-se a la faringe o l'estómac. En moltes de les condicions patològiques que causen disfàgia, la llum va reduint-se progressivament i es torna indistensible. En una etapa primerenca de la malaltia, només els sòlids fibrosos (durs i poc lubricats) causen dificultats, però més tard el problema es pot estendre a tots els sòlids i fins i tot als líquids.

Vegeu també

• Aerofàgia.

Referències

1. Disfàgia a Optimot .
2. Lembo,, Anthony J. «Oropharyngeal dysphagia: Clinical features, diagnosis, and management». UpToDate. Nicholas J Talley, Daniel G Deschler,. [Consulta: 24 maig 2020].
3. Velasco M, Arreola V, Clavé P, Puiggrós C «Abordaje clínico de la difagia orofaríngea: diagnóstico y tratamiento.». Nutrición clínica en Medicina, I, 3, 2007, pàg. 174-202 [Consulta: 24 maig 2020].
4. Wirth R, Dziewas R, Beck AM, Clavé P, Hamdy S, Heppner HJ, Langmore S, Leischker AH, Martino R, Pluschinski P, Rösler A, Shaker R, Warnecke T, Sieber CC, Volkert D «Oropharyngeal dysphagia in older persons – from pathophysiology to adequate intervention: a review and summary of an international expert meeting». Clinical Interventions in Aging, 11, 2016, pàg. 189–208. DOI: 10.2147/CIA.S97481. PMID: 26966356 [Consulta: 17 maig 2020].
5. Triggs Joseph, Pandolfino John «Recent advances in dysphagia management». F1000Res., 8, 2019. DOI: 10.12688/f1000research.18900.1. PMID: 31508201 [Consulta: 24 maig 2020].

Enllaços externs

• «Disfàgia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.

Viccionari