Os llarg en el qual es representen les epífisis en els seus extrems, la diàfisi al centre i la metàfisi a la zona de transició entre les dues. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | Plantilla:TA |
Part de | ossos llargs |
Identificadors | |
MeSH | D018483 |
TA | A02.0.00.017 |
FMA | 24013 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.79 |
EB Online | science/diaphysis |
Terminologia anatòmica |
La diàfisi és el cos o part mitjana dels ossos llargs, porció compresa entre els dos extrems o epífisis.[1]
La diàfisi té forma cilíndrica i allargada i està localitzada entre els dos extrems de l'os o epífisis. Les epífisis es corresponen amb els extrems dels ossos llargs i és on se situen les articulacions. La zona d'unió entre diàfisi i epífisi es diu metàfisi.
Els principals ossos que posseeixen diàfisi són els ossos llargs de les extremitats. En l'ésser humà té diàfisi el fèmur, la tíbia, i fíbula (peroné), els metatarsians i les falanges en les extremitats inferiors, i l’húmer, l’ulna o (cúbit), el radi, els metacarpians i les falanges en les extremitats superiors. Altres ossos llargs que posseeixen diàfisi però no estan en les extremitats són la clavícula i les costelles.[2]
La diàfisi es troba recoberta en la seva porció externa per un teixit que es diu periosti i a la part interior posseeix una cavitat anomenada canal medul·lar, el qual conté medul·la òssia groga (el qual reemplaça a la medul·la òssia vermella que es nota en els primers estats de desenvolupament de l'os) que té gran quantitat de greix. L'os que la forma està constituït per teixit ossi compacte. [2]
Per contra l'epífisis té en el seu interior l'anomenada medul·la òssia vermella i l'os que la forma no és teixit ossi compacte íntegrament, sinó teixit ossi esponjós recobert d'os cortical compacte .