Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 184,183 Da |
Trobat en el tàxon | Citrus ×iyo, Houttuynia cordata, Clinopodium odorum, Clinopodium gilliesii, Rooibos, Ceraeochrysa smithi, coriandre, pastanaga, Eryngium foetidum, Gymnodinium nagasakiense, Hamamelis virginiana, Helichrysum ambiguum, Microcitrus, Mikania banisteriae, Mikania congesta, Etlingera elatior, ruda vera, Scytosiphon lomentaria, dacsa, Ligusticum chuanxiong, Thujopsis dolabrata, Thujopsis dolabrata var. dolabrata, Vaccinium macrocarpon, Zingiber mioga, Cannabis sativa, Sideritis curvidens, estepa de Creta, mandariner, Saxifraga stolonifera, gingebre, Karenia mikimotoi, Citrus × deliciosa, Conioselinum anthriscoides, Ligusticum striatum, Mikania parviflora, Mikania cordifolia, Chrysocephalum ambiguum, Petasites albus i petasita
|
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₂H₂₄O |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 12 ℃ |
El dodecanal és un compost orgànic de la classe dels aldehids i que està constituït per una cadena lineal de dotze carbonis amb un grup carbonil en un dels seus extrems. La fórmula molecular és . És un component de diversos olis essencials, destacant l'oli de kesom, extret de l'herba Persicaria minor, que el conté en un 44,1 %.[1]
El dodecanal és el principal component (44,1 %) de l'oli de kesom, extret de l'herba Persicaria minor o Polygonum minus Huds., originària de Malàisia.[2] Altres olis essencials que el contenen en concentracions superiors al 0,1 % són el de les fulles de bètel (Piper betle), fins a un 7,1 %; l'oli de les fulles de coriandre o celiandre (Coriandrum sativum), entre 1,0 i 1,7 %; i de les flors de l'estepa ladanífera (Cistus ladanifer), fins a l'1,1 %.[1] També és present en olis essencials de les agulles de diverses espècies de pins, en les taronges i altres cítrics.[3][4]
El dodecanal es presenta en forma de líquid incolor o groc molt pàl·lid, o sòlid, amb una forta olor floral. Té un punt de fusió de 44,5 °C i un d'ebullició de 185 °C a 100 mmHg. La seva densitat es troba entre 0,826-0,836 g/cm³ i un índex de refracció entre 1,433-1,439. És soluble en etanol i pràcticament insoluble en aigua (4,65 mg/L a 25 °C).[5]
La principal aplicació del dodecanal és en perfumeria i és un dels aldehids emprats en la formulació del famós perfum Chanel núm. 5 creat per Ernest Beaux el 1921.[6] Es fa servir per aconseguir fragàncies de pi amb notes grasses i ceroses, en aromes de cítrics en alimentació i altres.[3]