Dolmen

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Dolmen
Imatge
Dades
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialmegàlit Modifica el valor a Wikidata

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.[1] El mot "dolmen" prové de l'expressió taol maen, que significa "taula de pedra" en bretó. Fou utilitzat per primera vegada en el món de l'arqueologia en el llibre Origines Gauloises, de Théophile Corret de la Tour d'Auvergne,[2] i anteriorment eren coneguts com a cromlecs.[3] La primera persona en estudiar els dòlmens des del punt de vista científic fou l'escriptora Titia Brongersma el segle xvii.

Dolmen a Hammah.
Dolmen cova d'en Daina a Romanyà de la Selva (Baix Empordà).
Paradolmen d'en Garcia. Tossa de Mar (Girona).
Dolmen, Cornudella de Valira,[4] Areny de Noguera

Noms populars

[modifica]

Rep els noms, vivents sobretot en toponímia, de cova,[5] caixa,[6] taula,[7] arca,[5] cabana, barraca, llosa, llosa de jaça,[8] roca o pedra, etc... Sovint combinat amb una segona part com ara de l'alarb,[6] del/de moro/s,[6][9] del lladre, del dimoni, d'en Rotllà/Rotllan/Rotlan/Roldan,[7][6] i altres noms.

Alguns exemples son la Caixa del Moro, a Teulís (el Rosselló),[6] la Caixa de Rotllan a Arles i Montboló, al Vallespir),[6] o la Cova d'en Daina, a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). També la Taula dels Lladres, del Port de la Selva (Alt Empordà) o el Dolmen de la Serra de l'Arca I, d'Aiguafreda (Vallès Oriental)[10] Amb roca o pedra tenim, per exemple, la Roca d'en Toni o Tori,[5][11] prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt (el Maresme), o la Pedra Gentil de Vallgorguina (Vallès Oriental).[11] Amb barraca, hi ha la Barraca del Lladre a L'Estrada (Agullana),[12] En documents medievals apareixen com a arques o perafites.[12] entre altres.

Estructura

[modifica]

La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt, generalment acompanyades d'altres pedres en la rodalia, de grans dimensions. El tipus més senzill -dues pedres verticals i una d'horitzontal- s'anomena cista, o sigui, "caixa"; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d'entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d'entrada, s'arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s'han utilitzat diverses pedres verticals. En certes èpoques, es van apilonar motes de terra o pedres (túmuls) per donar un aspecte monumental al dolmen.[13] Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech), de vegades amb pedres ajagudes en cercle (peristàtil). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats. A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

Paradolmen

[modifica]

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment, era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d'accés.[14] A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n'ha modificat l'estructura. Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradòlmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. Alguns exemples de paradòlmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d'en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Hemidolmen

[modifica]

Un hemidolmen o megàlit de pedra picada es un sepulcre megalític que consisteix en un fossar excavat al sòl, tapat per un túmul i cobert per una llosa allargada. A vegades les lloses tenen inscultures o decoració incisa. Cada extrem de la llosa era subjectat per una pedra vertical. Datat en el calcolític, els hemidòlmens abunden en la comarca del Solsonès.[15][16]

Roca Foradada de Can Gol

Roca foradada

[modifica]

Una roca foradada és un monument megalític singular del calcolític. Es tracta d'una roca granítica buidada de dins per la mà de l'home creant una cavitat interior. No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, tenim que podria ser una cambra sepulcral.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.177. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. ↑ Corret de la Tour d'Auvergne,Origines gauloises, celles des plus anciens peuples de l'Europe, puisées dans leur vraie source, ou Recherches sur la langue, l'origine et les antiquités des Celto-Bretons de l'Armorique, pour servir à l'histoire ancienne et moderne de ce peuple, et à celle des Franc̜ais, 1792-1797
  3. ↑ The Chambers Dictionary (en anglès). Allied Publishers, 1998, p. 388. ISBN 8186062254. 
  4. ↑ «Dolmen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Dolmen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caixa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «taula». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  8. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llosa de jaça». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  9. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cova». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  10. ↑ «RECORREGUT PELS DÒLMENS DE LA SERRA DE L’ARCA», Francesc Casanellas i Jaume Oliver, Ajuntament d'Aiguafreda, [Consulta: 9-02-2022]. El text diu, entre altres coses, que "segurament va ser aquest dolmen el que va donar nom a la serra de l’Arca."
  11. ↑ 11,0 11,1 Coll Monteagudo, Ramon; Montlló Bolart, Jordi. «Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de can Boquet (Vilassar de Dalt, El Maresme)». Sessió d'Estudis Mataronins, [en línia], 2005, núm. 22, p. 7-17. [Consulta: 9-02-2022].
  12. ↑ 12,0 12,1 Chinchilla i Sánchez, Júlia, Tarrús i Galter, Josep. Els monuments megalítics, Quaderns de la Revista de Girona, núm. 37, DDGI, 1992, p. 16, ISBN 84-86377-95-1. [Consulta: 9-02-2022].
  13. ↑ «Bellera». Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 22 març 2009].
  14. ↑ «Termcat, diccionari de terminologia de la Generalitat de Catalunya i l'IEC».
  15. ↑ Antoni Mañé i Sabat; Algunes reflexions sobre els sepulcres megalítics denominats hemidòlmens; Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos; volum XLIV; 2002
  16. ↑ Joan Serra i Vilaró; Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona; 1927
  17. ↑ Diputació de Barcelona; Rutes del patrimoni arquitectònic; pp.44-45.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolmen