Dolomedes és un gènere d'aranyesaraneomorfes de la família dels pisàurids (Pisauridae).[1] Fou descrit per primera vegada l'any 1804 per Latreille.[2] El nom Dolomedes deriva del grec "dolomed" que significa astut, enganyós.
Gairebé totes les espècies de Dolomedes són aranyes semiaquàtiques, a excepció de D. albineus del sud-est dels Estats Units que viu en els arbres. Moltes espècies tenen una ratlla pàl·lida cridanera a cada costat del cos. Com altres aranyes Dolomedes té vuit ulls, però el seu sentit de tacte és més important per a detectar les preses a partir de les vibracions en la superfície de l'aigua. Principalment mengen insectes, però alguna espècie més grossa és capaç de caçar algun peix petit. També poden descendir per sota l'aigua creant una platejada pel·lícula d'aire.
Hi ha més d'un centenar d'espècies de Dolomedes per tot el món com, per exemple, D. aquaticus, dels boscos de Nova Zelanda, l'aranya de rai (D. fimbriatus) i l'aranya gran de rai (D. plantarius) ambdues a Europa. Moltes espècies són de mida gran; algunes femelles arriben als 26 mm i unes potes de 80 mm.[3]
Les aproximadament 100 espècies de Dolomedes estan distribuïdes per tot el món. El número més gran d'espècies són pròpies d'Àsia, principalment al sud-est, a la Xina, Japó fins a Nova Guinea. També n'hi ha força a l'Àfrica tropical. A Amèrica del Sud només hi ha quatre espècies.[4]
Dolomedes són caçadores nocturnes que és quan molts ocells, els seus depredadors principals, estan dormint. Més que empaitar per damunt de terra o esperar la presa en una teranyina, aquestes aranyes empaiten per l'aigua superficial, caçant efemeròpters i altres insectes aquàtics; fins i tot, algun peix petit.[5][6] Per detectar la presa, la superfície d'aigua fa la mateixa funció que la teranyina; estenen les seves potes per la superfície i capten les vibracions que produeix la possible presa. Dolomedes a Amèrica del Nord ha estat observada agafant i menjant un petit carpí daurat.[7]
El mascles superen a les femelles en una proporció de 3:1, fet que suggereix una ràtio masculina esbiaixada. Després de la fecundació es produeix la mort del mascle, sense cap implicació òbvia de la femella.[8]