Nom original | (es) Domingo Faustino Sarmiento | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
Naixement | 14 febrer 1811 San Juan de la Frontera (Argentina) | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 11 setembre 1888 (77 anys) Asunción (Paraguai) | ||||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | insuficiència cardíaca congestiva | ||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Cementiri de la Recoleta | ||||||||||||||||||||||||||
7è President de la Nació Argentina | |||||||||||||||||||||||||||
12 d'octubre 1868 – 12 d'octubre de 1874 | |||||||||||||||||||||||||||
Governador de la Província de San Juan | |||||||||||||||||||||||||||
1862 – 1864 | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Argentina | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Buenos Aires | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Docent, polític, escriptor | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | 1834 - | ||||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Liberal | ||||||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||||
Lleialtat | Argentina | ||||||||||||||||||||||||||
Branca militar | Exèrcit Nacional de Colòmbia | ||||||||||||||||||||||||||
Rang militar | general de divisió | ||||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||||
Obres destacables
| |||||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Benita Martínez Pastoriza de Sarmiento (1848-1888) | ||||||||||||||||||||||||||
Fills | Ana Faustina Sarmiento | ||||||||||||||||||||||||||
Mare | Paula Zoila Albarracín Irrazábal de Sarmiento | ||||||||||||||||||||||||||
Germans | Bienvenida Sarmiento Procesa Sarmiento | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Domingo Faustino Sarmiento (San Juan, Províncies Unides del Riu de la Plata, 15 de febrer de 1811 - Asunción, Paraguai, 11 de setembre de 1888) fou un polític, mestre i pedagog argentí. Quan era molt petit encara, la seua família va haver d'emigrar a Xile per motius polítics, país on més tard exercí diverses professions i destacà com a mestre. El 1842 fundà la primera Escola Normal xilena. Viatjà per Europa i els Estats Units. Després de la caiguda de Rosas, el 1856, pogué tornar a l'Argentina, on ocupà diversos càrrecs polítics fins que el 1868 va ser nomenat president de la República Argentina. Creà l'escola popular argentina i el magisteri nacional sobre la base dels postulats laïcistes. La seua obra en el camp escolar influencià tota l'Amèrica Llatina. El seu pensament pedagògic és poc original, però tingué la virtut de saber aplicar els corrents educatius moderns a les necessitats del seu país.[1]