Les dones dels Emirats Àrabs Units són dones nascudes, que viuen o provenen dels Emirats Àrabs Units.
Les dones dels Emirats Àrabs Units han assolit en els darrers anys algunes mesures de protecció legal. El 2008-2009, el 21% de les dones emirats formaven part de la força laboral, mentre que el 45% de les dones kuwaïtes formaven part de la força laboral.[1]
Algunes lleis continuen discriminant les dones dels Emirats. Les dones dels Emirats han de rebre permís d'un «tutor masculí» per tornar a casar-se.[2] El requisit deriva de la xaria i és llei federal des del 2005.[2]
El paper de la dona a la societat als Emirats Àrabs Units s'ha anat expandint gradualment des del descobriment del petroli. Abans del 1960 hi havia poques oportunitats fora del terreny de la llar i la família. Al començament de la dècada del 1990, hi havia cinc societats de dones que promocionaven diversos temes d'importància per a les dones, incloent l'alfabetització i la salut.
El 2002, el govern va crear un sistema oficial de xarxa empresarial per a dones per superar la manca de xarxa laboral entre dones. Actualment hi ha 12.000 membres amb més de 6,81 mil milions de dòlars estatunidencs en capital d'inversió.[3]
El 2006, menys del 20% de les dones dels Emirats Àrabs Units eren part de la força laboral nacional,[4] i només el 21% el 2008-2009.[1] Els Emirats Àrabs Units tenen el segon percentatge més baix de dones locals que treballen del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf (CCG), incloses les dones expatriades.[1] Tanmateix, Kuwait té el percentatge més alt de participació laboral femení local del CCG (el 45%). A l'Abu Dhabi Securities Exchange, les dones constitueixen el 43% dels seus inversors, mentre que l'Associació de Dones Empresàries de la ciutat compta amb 14.000 sòcies.[5]
En l'àmbit econòmic, el percentatge de contribució de les dones a l'activitat econòmica i al mercat laboral ha augmentat. Hi ha registrades a les cambres de comerç i indústria més de 22.000 dones empresàries que treballen en el mercat local i mundial. Al capdavant de les empresàries dels Emirats es troba Lubna Khalid al-Qasimi, nomenada ministre d'Economia i Planificació el novembre de 2004 i posteriorment va ascendir al seu lloc actual com a ministre de Comerç Exterior. Lubna Khalid al-Qasimi té la distinció de ser la primera dona a ocupar un càrrec ministerial al país. Els seus esforços l'han portat a ser classificada dins de les 100 dones més poderoses de la revista Forbes.[6]
Dubai Women Establishment (Institució de Dones de Dubai, DWE), dirigit pel xeic Manal bint Muhammed bin Rashid al-Maktoum, és la primera entitat governamental dels Emirats Àrabs Units que dona suport a les dones i a la seva ocupació laboral. El seu principal objectiu és augmentar la participació efectiva de les dones dels Emirats Àrabs Units al mercat laboral mitjançant diferents mitjans i eines. Examinen els informes i rànquings internacionals, controlen els rànquings i creixements dels Emirats Àrabs Units, i tenen com a objectiu un impacte positiu en els informes de Competitivitat Global i l'informe Gap Gender.
La DWE està involucrada en investigació, propostes de política i activació de regulacions relacionades amb les dones a Dubai i els altres emirats, així com assistir a esdeveniments en xarxa i fòrums, i treballar en programes, projectes i iniciatives de desenvolupament personalitzat. L'objectiu és construir ponts, lideratge sostenible per a les dones, i la representació internacional de les dones dels Emirats Àrabs Units a les juntes.
L'objectiu de la DWE inclou la creació de sis llars d'infants in situ a diverses organitzacions, cosa que ha suposat un major nivell de retenció femenina, una taxa de rotació més baixa, i la iniciativa «Dones al consel executiu», on es presta una atenció especial a l'augment de la representació de les dones dels Emirats Àrabs Units a les juntes.[7]
El Fòrum de lideratge de les dones àrabs va tenir lloc el novembre de 2014, que es va acollir sota el patrocini del seu xeic Muhammed bin Rashid al-Maktoum, vicepresident i primer ministre dels Emirats Àrabs i governador de Dubai. Aquest fòrum de dos dies es va centrar en la competitivitat i com les dones poden contribuir al rànquing i al creixement dels països.[7]
Dins el sector públic, l'ocupació governamental per a les dones dels Emirats Àrabs Units ha passat de l'11,6% el 1995, el 22% el 2005 i el 66% el juny del 2007.[5] Al setembre del 2008, la doctora Hissa al-Otaiba i Sheikha Najla Al Qasimi es van convertir en les primeres ambaixadores dels Emirats Àrabs Units, destinades a Espanya i Suècia respectivament.[8]
Els Emirats Àrabs Units es va convertir en el segon país àrab amb un registre de dones casades després d'Egipte.[9] Al 2006, les dones representaven més del 22% del Consell Nacional Federal.[10] El ministre de l'Estat dels Emirats Àrabs Units és Reem al-Hashimi, que és la primera ministra a exercir aquest paper.[11]
Les dones dels Emirats han de rebre permís d'un «tutor masculí» per tornar a casar-se.[2] El requisit deriva de la xaria, i és llei federal des del 2005.[2] En tots els emirats, és il·legal que les dones musulmanes es casin amb no-musulmans.[12] Als Emirats Àrabs Units, la unió matrimonial entre una dona musulmana i un home no-musulmà és punible per la llei, ja que es considera una forma de «fornicació».[12]
L'informe de 2007 sobre el progrés dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni als Emirats Àrabs Units afirma que «la proporció de dones a l'educació superior ha augmentat notablement a un ritme que no s'ha assoliten cap altre país del món. Entre els anys 1990 i 2004, el nombre d'estudiants universitàries ha crescut fins a duplicar el d'estudiants masculins. Aquest és el resultat de la promoció i el foment de l'educació de les dones per part de l'estat i la família».
Al finalitzar el batxillerat, el 95% de les dones dels Emirats Àrabs Units continuen els estudis superiors i representen el 75% de la població estudiantil a la Universitat Nacional d'Al-Ain. Les dones representen el 70% dels graduats universitaris dels Emirats Àrabs Units.[10][13] Segons el Dubai Women College, 50-60% de les seves 2.300 estudiants procedeixen a buscar feina després de la seva graduació.[14]