Strophurus elderi | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 102701969 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Squamata |
Família | Diplodactylidae |
Gènere | Strophurus |
Espècie | Strophurus elderi Edward Charles Stirling i Amandus Heinrich Christian Zietz, 1893 |
Distribució | |
Endèmic de |
El dragonet jaspiat (Strophurus elderi), és una espècie de dragó, de la família Diplodactylidae.[1] Anteriorment classificat dins del gènere Diplodactylus, és un dels 22 dragons que pertanyen al gènere Strophurus.[2] És endèmic de les regions àrides del centre i nord-oest d'Austràlia.[1]
El nom específic, elderi, és en honor al filantrop escocès-australià Thomas Elder.[3]
De cos suau, amb extremitats pentadàctiles (és a dir, cinc dígits a cada extrem), el dragonet jaspiat és un llangardaix que mesura entre 65 i 75 mm, 45 mm si es conta només des del musell fins a la cloaca.[4][1] La cua és carnosa i equival al 55% de la longitud del musell.[1] Els colors dorsals són de marró fosc a gris vellutat amb taques blanques de vora fosca disperses corresponents a tubercules engrandides (roseta d'escates amb una escala central augmentada).[1] El color ventral és blanc brut amb taques més fosques i més pàl·lides.[1] Els ulls són de color marró-gris amb una escletxa vertical i estan coberts per un disc convex transparent que es neteja i humite regularment amb la seva llengua ampla i carnosa.[4] La coberta dels ulls es desprèn periòdicament juntament amb la capa exterior de la pell.[4] Els dits presenten petites urpes retràctils que es troben dins d'un solc entre les làmines distals.[1] Els coixinets subdigitals s'expandeixen i es modifiquen especialment per agafar el fullatge d'espinós esvelt (<1 cm de diàmetre) de l'herba spinifex.[1][5] Es distingeix d'altres espècies de Strophurus a causa de la manca de porus precloacals, ornamentació caudal i mucosa oral brillant.[2]
És un animal ovípar,[6] el que significa que l'espècie produeix ous que es desclouen fora del cos. Les femelles ponen dos ous per cada posta, i es poden produir més d'una posta per una còpula.[4]
És una espècie graminícola (que habita l'herba) i viu i s'alimenta gairebé exclusivament dins dels triodies.[7] Aquestes plantes proporcionen un nínxol microclimàtic ideal, així com un refugi i protecció dels depredadors.[5] També es presenta com una cúpula hemisfèrica baixa i densa, de menys d'1,5 m d'alçada, que s'expandeix cap a l'exterior des del centre per formar anells; a mesura que continua el creixement de les fulles, el centre s'apaga formant un dens munt d'espines afilades com una agulla.[8] La triodia es manté significativament més fresc que el sòl nu que l'envolta,[5] i la seva estructura d'arrel robusta i unió proporciona un substrat ideal per excavar.[7] Com a espècie nocturna, aquest dragonet es refugia dins o sota la planta durant el dia i s'alimenta dins i al voltant a la nit.[5] És insectívor, menja una varietat de petits invertebrats com ara grills, erugues, larves, tèrmits, aranyes, paneroles i arnes.[9]
Va ser catalogat com a espècie vulnerable segons la Llei de conservació d'espècies amenaçades de NSW el 25 d'octubre de 2004.[9] Està classificada com la menys preocupant segons la UICN, actualment és amenaçat per la pèrdua i la destrucció de l'hàbitat a causa dels canvis en els règims de pastura, les alteracions en la freqüència i intensitat dels incendis i la depredació d'animals salvatges com ara gats i guineus.[9] Un depredador conegut és el llangardaix serp de Burton.[9]