Drap d'or

Tela teixida amb fil folrat d'or en espiral, mitjançant una petita cinta plana. El teixit inclou un cordonet vermell.

L'expressió drap d'or, roba d'or o roba daurada designa un teixit amb ordit de fil de seda i trama de fil amb contingut i aspecte d'or. Aquest fil pot ser de fil de seda i fil d'or filats conjuntament, o de fil de seda folrat amb una cinta molt petita que l'envolta en espiral. El fil de seda ha de ser de color groguenc natural o tenyida d'un groc adequat. Hi ha varietats de seda que mostren un color daurat natural.[1][2]

El drap d'argent, roba d'argent o roba argentada és un cas similar a l'anterior. Només cal substituir el metall preciós: l'or per l'argent.

Història

[modifica]

Els teixits d'or són esmentats des de temps molt antics. Però els documents no donen detalls sobre la fabricació, en cada cas, d'aquella mena de teixits. Hi ha referències sobre traces de draps d'or en tombes etrusques i del seu ús en la Roma clàssica.[3]

Al llarg de tota l'Edat Mitjana les referències als draps d'or i d'argent són molt nombroses. Podien ser importats (generalment de Damasc) o de fabricació "local".

En un inventari de la roba del rei Enric IV d'Anglaterra s'esmenten diversos draps d'or amb el preu corresponent.[4]

Teles brodades amb fil d'or

[modifica]

Les teles brodades amb fil d'or no es consideren veritables draps d'or, tot i que els seu aspecte pugui ser semblant al dels veritables draps d'or. Alguns dels testimonis antics que parlen de draps d'or podrien no ser tan precisos.

  • Els artesans que fabricaven fil d'or s'anomenaven tiradors d'or.[5]

Documents

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Sailajananda Saikia. MUGA SILK The Golden Silk of ASSAM: Traditional Silk Industry of Assam. Lap Lambert Academic Publishing GmbH KG, 2012. ISBN 978-3-659-19897-7. 
  2. The Classical Journal. A. J. Valpy, 1824, p. 181–. 
  3. Liza Cleland; Glenys Davies; Lloyd Llewellyn-Jones Greek and Roman Dress from A to Z. Routledge, desembre 2007, p. 65–. ISBN 978-1-134-58916-6. 
  4. A Complete View of the Dress and Habits of the People of England: From the Establishment of the Saxons in Britain to the Present Time .... (59 Gordon Sq., W.C.1), Tabard Press, 1842, p. 96–. 
  5. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 76–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  6. Medieval Urban Identity: Health. Cambridge Scholars Publishing, 1 agost 2015, p. 58–. ISBN 978-1-4438-8152-4. 
  7. Sophie Brouquet; Juan Vicente García Marsilla Mercados del lujo, mercados del arte: El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV. Universitat de València, 28 setembre 2015, p. 300–. ISBN 978-84-370-9776-3. 
  8. Revue d'Aquitaine et du Languedoc, 1860, p. 428–. 
  9. Agustí Duran i Sanpere. Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Institut d'Estudis Catalans, 1930, p. 175–. GGKEY:HR4F21FJJGW. 
  10. France. Edict du roy Francois sur les draps d'or, d'argent & de soye... (Anet, 18 juillet 1540.- Edit du 10 sept. 1549 sur les espiceries). Par Thibaud Ancelin Imprimeur ordinaire du Roy, 1596, p. 10–. 
  11. Memoire pour les marchands maistres ouvriers en draps d'or, d'argent et de soye de la ville de Lion ; contenant les motifs d'une requeste par eux présentée au Conseil. [Crainte de voir ceux de la R. P. R. prendre trop d'importance à Lyon, dans la Manufacture des soies], 1669, p. 2–.