Origen | Estats Units d'Amèrica |
---|---|
Creació | 2010 |
Part de | música hip-hop i bass music (en) |
La música drill (també: drill, drill scene, drill-trap),[1] és un estil de música Trap que es va originar als barris del sud de Chicago (South Side) a principis dels anys 2010. Es defineix pel seu contingut líric fosc, violent, nihilista i per les seves percussions palesament influïdes pel trap. El drill es va escampar per les xarxes d'Amèrica del Nord a mitjan 2012 després de l'èxit de rapers i productors com Chief Keef, King Von, Lil Durk, Fredo Santana, SD Lil Reese i Young Chop, que tenien molts fans locals i una presència important a Internet. A continuació, els mitjans de comunicació la van guaitar i els músics de drill van signar amb discogràfiques importants. Artistes del gènere han destacat pel seu estil de lirisme i per la seva associació amb la delinqüència a Chicago.
Un subgènere regional, el drill britànic, va sorgir a Londres, particularment al districte de Brixton, a partir del 2012. El drill del Regne Unit va assolir protagonisme a mitjans dels anys 2010 i ha influït en la creació d'altres escenes regionals, com ara el drill australià i irlandès.[2][3]
La lletra del drill se centra en la dura vida a Chicago cada dia. Lucy Stehlik (The Guardian), explica «El Drill nihilista reflecteix la vida actual, on els seus homòlegs del hip hop han fracassat».[4] Les lletres del drill divergeixen fortament de les primeres rapers de Chicago, com Common i Twista, més inclinats cap al rap polític o rap conscient.[5] i el popular hip-hop contemporani, que amb l'ascens del drill semblaria glorificar i celebrar un guany en riquesa musical.[6] Les lletres del drill reflecteixen normalment la llei del carrer i se centren en temes foscos, nihilistes, realistes i violents. Els rapers drill usen la tecnologia Auto-Tune.[7][8] Els rapers originaris d'Atlanta: Gucci Mane i Waka Flocka Flame influïren significativament en la música drill.[9] Compartint algunes similituds amb la música Trap, el ritme del Drill és més lent i va acompanyat d'un ritme moderat, oscil·lant entre 130 i 150 BPM.[10][11] Els drillers són habitualment joves; la majoria de músics d'aquesta escena criden l'atenció mentre encara són adolescents.[12] Un d'aquests músics, Chief Keef, només tenia 16 anys quan va signar un contracte de 6 milions de dòlars amb Interscope.[13] El driller Lil Wayne va fer una versió d'una cançó de Lil Mouse, raper de Chigago Sud, que començà a cantar amb dotze anys.[14] Artistes femenines com ara Sasha Go Hard aconsegueixen debutar en l'escena de Chicago.[15][16]
L'anomenat UK Drill o Hip Hop britànic[17][18][19] és un subgènere de drill i road rap que es va originar al districte sud-londinenc de Brixton des del 2012 en endavant.[20]
Influits per l'estil de la música drill de Chicago, els artistes del Regne Unit sovint versen sobre estils de vida criminals violents i hedonistes.[17][21] Típicament, els que creen aquest estil de música estan afiliats a bandes de carrer o provenen de barris deprimits socioeconòmicament on la criminalitat és una forma de vida per a molts.[17] La música drill britànica està fortament relacionada amb el rap road,[19][17] [18][19][22] un estil britànic de gangsta rap que es va popularitzar en els anys anteriors a l'existència del drill. Musicalment, el drill del Regne Unit sovint presenta un llenguatge violent,[23] una varietat de descàrregues lingüístiques i de les ferotges rivalitats que desperten.[22] Entre els pioners destacats s'inclouen les colles 150 i 67 (codis postals amb seu a Brixton o a l'entorn) i 86.[17] Des del 2016, han sorgit grups més moderns com 814, Silwood Nation, Block 6, Y.ACG, Zone 2, BSide, Moscow17, CGM (Antigament 1011), 12World, SMG, OFB, NPK i els Spartans de Harlem. Els grups de drill del Regne Unit es basaven en plataformes d'Internet per distribuir la seva música, sobretot a YouTube, on plataformes com Link-Up TV, GRM Daily, SB.TV, Mixtape Madness, PacMan TV i PressPlay Media han ajudat diversos grups a reunir milers, a vegades milions, de visualitzacions.[17][22][24] El drill del Regne Unit ha desenvolupat un estil de producció diferent al de Chicago, prenent influència de gèneres britànics anteriors com el grime i el garatge del Regne Unit, tant que ha estat anomenat New Grime [25] i el productor de drill Carns Hill ha comentat que necessita un nou nom. Tot i això, Mazza, productor de drill britànic, no estava d'acord amb l'etiqueta nou grime, mantenint que tot i que el drill i el grime comparteixen la mateixa energia, cruesa i es van originar d'una manera similar, els dos gèneres són diferents en la seva forma musical.[25][26][27][28] Sengles gèneres utilitzen un tempos d'aproximadament 140 bpm.[17][19] El drill del Regne Unit és generalment més ràpid que el seu homòleg de Chicago. Els instrumentals solen tenir un baix lliscant, cops de puny i melodies fosques. AXL Beats va explicar que els 808 i els snares (caixa-tambor) de ritme ràpid són derivats de la música grime.
Els grups de drill britànic sovint s'enganxen en disputes entre ells, de vegades violentes, dedicant-se múltiples cançons insultants. Notables disputes han estat Zone 2 versus Moscow 17,[19] 150 versus 67[19] OFB/NPK versus WG/N9 and SMG versus 814 (un membre de 814, Showkey, fou apunyalat fins a la mort en 2016 en un incident aïllat).[29]
Les lletres de les cançons, les imatges dels vídeos i a vegades l'actitud personal, carregada de violència, consum de drogues i sexe, sense censura han obert el debat en Gran Bretanya sobre la tolerància a aquest gènere musical. L'accepció en anglès del verb «to drill» indica matar algú a trets, cosa que reforça l'associació del gènere musical amb la violència i les bregues entre bandes. La policia britànica ha demanat a la plataforma Youtube que elimine tots els vídeos possibles d'aquesta variant del trap, ja que asseguren que tots ells estan relacionats amb l'auge de la criminalitat.[30]
Durant una època se li va criticar al rap francès un excés d'imitació al rap nord-americà. Però amb els anys, l'adopció de nous estils com el reggeton i el trap, fusionats amb estils propis i músiques electròniques van acabar donant-li personalitat pròpia als rapers. En un principi hi hagué una adaptació directa d'un so americà en voga (el trap a la francesa de 2013-2015). Les especificitats franceses han demostrat la seva efectivitat (Reggaeton, Afrotrap, etc.). El drill francès ha tingut uns inicis: Decimo (Mantes la Jolie), 1Pliké140, Gazo, Ziak, Negrito, o membres de col·lectius més grans com ara CZ8, Chivas Gang, Lyonzon o els 667, i Kekra.[31] Posteriorment, aparegueren Rim’K, Sch, Hamza, Ninho, Lacrim, Bosh i Kalash Criminel, Flem, Ziak, Ashe 22, Freeze Corleone, Gazo.[32]
El grup de Trap PAWN Gang té algunes cançons que ells mateixos qualifiquen de drill. Han estat referent d'algun altre grup o cantant.[33] Dos cantants, GB01 i GhettoBoy apareixen en actuacions en directe qualificats com a drillers.[34] Com a figura femenina, hom troba Somadamantina.[35] Algunes persones també consideren drillers alguns rapers com l'hospitalenc Morad.