Drymophila
 formiguera rovellada  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thamnophilidae |
| Gènere | Drymophila Swainson, 1824 |
.svg){kind=icon}
Drymophila és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Agrupa espècies natives d'Amèrica del Sud, on es distribueixen des del nord de Veneçuela per l'oest fins al sud del Perú i el nord de Bolívia, i per l'est del Brasil fins al Paraguai i nord-est d'Argentina.[1]
Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere són boniques, que fan entre 11,5 i 15 cm de longitud, amb mercat patró estriat i llargues cues graduades. Totes les espècies presenten una taca dorsal blanca mig amagada, que és més evident quan estan excitades. Moltes espècies estan fortament relacionades amb embullats de bambú. S'alimenten en parella, generalment independents de grups mixtes. Són molt vocals i força furtives.[2]
Distribució
[modifica]Sis de les espècies de Drymophila es distribueixen a les regions sud-orientals del Brasil; dues d'elles, el formiguer de Bertoni i el formiguer cuafosc, a més es troben a l'est del Paraguai i l'extrem nord-est de l'Argentina.[1]
Fins i tot a les zones de major diversitat de la mata atlàntica del Brasil, l'espècie és gairebé completament parapàtrica, aquestes espècies pràcticament no superposen els territoris, i algunes com el formiguer cuafosc i el formiguer escatós tenen preferències d'hàbitat exclusives. Per descomptat que la gran desforestació de la regió pot amagar que en el passat hi pogués haver hagut més superposició. Als hàbitats molt fragmentats la tendència és que com a molt hi hagi una sola espècie.[3]
Taxonomia
[modifica]El gènere Drymophila va ser introduït pel naturalista anglès William Swainson el 1824.[4] L'espècie tipus és el formiguer rovellat.[5] El nom del gènere combina les paraules del grec antic «drumos» per a “fusta” o “boixó” i «philos», “aficionat a”.[6]
La distribució geogràfica de D. caudata s'estenia des de les muntanyes de Paria a Veneçuela cap al sud al llarg de la serralada dels Andes fins al nord de Bolívia, conformant un patró de distribució geogràfic i altitudinal únic als Thamnophilidae. La variació en el plomatge entre la majoria de les poblacions no és òbvia i tot i que vuit subespècies han estat descrites, la meitat han estat invalidades. Els estudis d'Isler et al. (2012), utilitzant genètica molecular, diferències de vocalització i ecologia de les diferents poblacions van revelar un nivell considerable de diversificació, suficient per al reconeixement de quatre espècies, tres d'elles, D. caudata, D. klagesi i D. hellmayri restringides a les muntanyes del nord i una, D. striaticeps, àmpliament distribuïda al llarg dels Andes des del nord-oest de Colòmbia fins a Bolívia.[7] La separació va ser aprovada pel Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) en la Proposta núm. 542, de setembre de 2012.[8]
D. devillei, és una espècie que habita en el quadrant sud-occidental de la conca de l'Amazones, amb una població disjunta que viu al nord-oest de l'Equador i les parts adjacents de Colòmbia.[1]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 11 espècies:[9]
- formiguer rovellat - (Drymophila ferruginea).
- formiguer de Bertoni - (Drymophila rubricollis).
- formiguer cua-roig - (Drymophila genei).
- formiguer de carpó ocre - (Drymophila ochropyga).
- formiguer cuafosc - (Drymophila malura).
- formiguer escatós - (Drymophila squamata).
- formiguer estriat - (Drymophila devillei).
- formiguer de Klages - (Drymophila klagesi).
- formiguer de Santa Marta - (Drymophila hellmayri).
- formiguer cuallarg - (Drymophila caudata).
- formiguer cap-ratllat - (Drymophila striaticeps).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1a. ed.. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 351-353, làmines 27(1-7). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Rajão, Henrique; Cerqueira, Rui «Distribuição altitudinal e simpatria das aves do gênero Drymophila Swainson (Passeriformes, Thamnophilidae) na Mata Atlântica». Revista Brasileira de Zoologia, 23, 3, 9-2006, pàg. 597–607. DOI: 10.1590/S0101-81752006000300002. ISSN: 0101-8175.
- ↑ Swainson, William. An inquiry into the natural affinities of the Laniadae, or shrikes; preceded by some observations on the present state of ornithology in this country. vol.1. Londres: Zoological Journal, 1824, p. 289–307 [302]..
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Harvard University Press, 1951, p. 209 [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 140. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ Isler, M. L; Cuervo, A.M; Bravo, G.A; Brumfield, R.T «An Integrative Approach to Species-Level Systematics Reveals the Depth of Diversification in an Andean Thamnophilid, the Long-tailed Antbird» (en anglès). The Condor, vol.114, (3), 8-2012, pàg. 571–583. DOI: 10.1525/cond.2012.120012. ISSN: 1938-5129.
- ↑ «Proposal (542): Split Drymophila caudata into four species». South American Classification Committee, setembre 2012. [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 4 març 2025].
