Due mogli sono troppe
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mario Camerini  |
| Protagonistes | |
| Producció | John Sutro |
| Dissenyador de producció | Gianni Polidori |
| Guió | Franco Brusati i Mario Camerini |
| Música | Nino Rota |
| Fotografia | Geoffrey Faithfull |
| Distribuïdor | British Lion Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Tema | Segona Guerra Mundial |
| Lloc de la narració | Itàlia |
   
| |
Due mogli sono troppe és una pel·lícula italiana de 1950 dirigida per Mario Camerini.[1]
Argument
[modifica]Després de la Segona Guerra Mundial, l'anglès David Fry, que va participar en la campanya d'Itàlia com a sergent, decideix tornar a visitar Venècia i Roma en la seva lluna de mel amb la seva jove núvia Catherine. Després d'un viatge difícil, la parella no arriba a Venècia: un cop a Roma, s'embarquen per error al tren cap a Cassino. David relata amb freqüència l'episodi del qual havia estat protagonista fa un temps: durant la guerra, el sergent va arribar per casualitat al poble de Poppi del Sangro, i per una sèrie de circumstàncies fortuïtes hi va entrar primer i sol, sent acollit triomfalment com a l'heroi alliberador. Ara de tornada a Poppi, David és rebut amb alegria per la família Maggini, que l'havia acollit. Però quan l'exsergent els presenta a la seva jove núvia, els Maggini cauen dels núvols: de fet afirmen que al final del conflicte David es va casar amb la seva filla Rosina, amb qui va tenir un fill. L'anglès està desorientat, Catherine se sent traïda i fuig. Finalment s'explica el malentès: durant la guerra Rosina havia tingut una aventura amb Rocco, un conciutadà, que després s'emportaren els alemanys: la noia es va inventar el matrimoni amb el sergent per justificar el naixement d'un fill. Però en aquell moment torna en Rocco: tot s'arregla i els dos joves es casen.
Repartiment
[modifica]- Sally Ann Howes: Katherine Wilkes
- Griffith Jones: David Fry
- Kieron Moore: Rocco
- Lea Padovani: Rosina Maggini
- Ada Dondini: mamma Pia
- Luigi Moneta: nonno Maggini
- David Keir: professor
- Pietro Meloni: Churchill
Curiositats
[modifica]La pel·lícula es va rodar gairebé íntegrament a Colli a Volturno, a la província d'Isernia a Molise encara que a la ficció la ciutat es digui Poppi del Sangro.[2]
Notes
[modifica]- ↑ Alan Burton and Steve Chibnall. Historical Dictionary of British Cinema. Scarecrow Press, 2013. p.239
- ↑ Redazione. «FuturoMolise | Isernia - Colli Al Volturno ebbe nel 1950/51 il suo momento di celebrità con il film: "Due mogli sono troppe" girato quasi integralmente nel comune volturnense per l'occasione trasformato in "Poppi del Sangro"» (en italià). FuturoMolise, 06-10-2015. [Consulta: 29 març 2022].
