Va estudiar dret a la Universitat de Bucarest. Durant els anys 1960 i 1970 juntament amb el poeta Leonid Dimov va ser una figura clau de l'onirisme literari que s'oposava al realisme socialista oficial. El 1975, en una estada a París, va ser privat de la seva nacionalitat per Ceaușescu i condemnat a l'exili. Va fundar i va dirigir Cahiers de l'Est de 1975 a 1980; Nouveaux Cahiers de l'Est, de 1991 a 1992 i Seine et Danube de 2003 a 2005. També és important la seva obra com a traductor del francès al romanès.
Nicolae Bârna, Țepeneag.Introducere într-o lume de hârtie (Tsepeneag. Introduction à un monde de papier), Bucureștu, Albatros, 1998
Marian Victor Buciu, Țepeneag între onirism, textualism, postmodernism, (Tsepeneag, entre l'onirisme, textualisme, postmodernisme), Craiova, Aius, 1998
Daiana Felecan, Între veghe și vis sau Spațiul operei lui D. Țepeneag, Cluj, Llimis, 2006
Laura Pavel, Dumitru Țepeneag și canonul literaturii alternative (Dumitru Tsepeneag et li cànon de la littérature alternative), Cluj, Casa Cărții de Știință, 2007
Nicolae Bârna, Dumitru Țepeneag, Cluj, Biblioteca Apostrof, 2007
Dumitru Tsepeneag and the Cànon of Alternative Literature, translated by Alistair Ian Blyth, Champaign & Dublin & London, Dalkey Archive Press, 2011, 214 p.