Dàulida

Dàulida

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Municipi de Livadia (Grècia)
Localització	Dàulia
38° 30′ 36″ N, 22° 43′ 51″ E / 38.50996°N,22.730799°E / 38.50996; 22.730799
Característiques
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

Dàulida (grec antic: Δαυλίς, Daulís) fou una antiga ciutat de la Fòcida a la frontera amb Beòcia, al camí entre Orcomen i Queronea fins a Delfos. El seu nom derivaria de la nimfa Daulis, filla de Cefís.^[1] El seu territori s'anomenava Dàulia (grec antic: Δαυλία).

Homer ja l'esmenta com una ciutat de la Fòcida juntament amb Crissa i Panopeu al Catàleg de les naus.^[2] La mitologia la fa residència del rei de Tràcia, Tereu, que es va casar amb Procne, filla de Pandíon rei d'Atenes.^[3]

Va ser destruïda pels perses durant la invasió de Xerxes I de Pèrsia, segons Heròdot, i altra vegada per Filip II de Macedònia al final de la guerra sagrada, però sempre reconstruïda diu Pausànies. Tenia una posició mot sòlida a la cimera d'un turó i estava molt ben fortificada. La ciutat tenia un temple dedicat a Atena, i a la rodalia, a un lloc anomenat Tronis, una capella dedicada a un heroi de nom Arquègetes. Pausànies també diu que els habitants de Dàulida eren poc nombrosos, però que superaven a tots els altres focis en força i estatura.

El nom s'ha conservat en la moderna vila de Dàulia, a la vora d'un riu anomenat Platanià, que desaigua al Cefís. La vila té a prop el monestir de Jerusalem.^[4]

Referències

1. Pausànias, Descripció de Grècia X 4.7.
2. Homer. Ilíada, II 520
3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 462. ISBN 9788496061972. 
4. Smith, William (ed.). «Daulis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 20 gener 2021].